La batalla continua; esperem que s’allargui un xic més

Vinga, que ho tenim a tocar!!! De les tres finals per entrar al play-off ja n’hem liquidat dues. Ens queda la més complicada, que és la de treure almenys un puntet a Eivissa, ja que (espero equivocar-me) crec que l’Andorra sumarà els tres punts al partit que li resta.

Diumenge tocava el darrer partit al coliseum grana dins d’aquesta temporada atípica, amb un horari més de pre-temporada estiuenca, Primera Divisió o de Copa del Rei quan estàvem acostumats des fa temps a alguns dissabtes per la tarda o sobretot els diumenges al matí.

Bona primera part i per fi: sí, senyores i senyors, Gerard Oliva “el metralleta” va marcar, rellamp! El que ha costat que arribés aquest gol…mitja vida, òndia!

A part del gol del de Riudecanyes, que ens va donar els tres punts, destacar la bona feina de la defensa, amb un Pol Domingo que dia sí i dia també ratlla l’excel·lent. I fer esment especial a Trilles que, per fi, va demostrar perquè se’l va fitxar. Se’ns dubte el millor partit del castellonenc en el que va de temporada.

Migcamp amb un Fullana que segueix la bona línia marcada des de fa unes jornades i un Miranda que no calla ni sota l’aigua (no para de donar ordres i ànims, sembla un entrenador pul·lulant pel camp). I al davant a poc a poc sembla que Brugui va agafant el to; és molt important per a l’equip, ara que arriben els moments claus, tenir-lo on fire.

A la segona part la situació ha anat més justeta, i si ens encantem encara ens emportem un ensurt. Tots excepte Seligrat, que quan parla a les rodes de premsa sembla que tot hagin estat flors, violes i romaní. Carai, míster, que demanàvem l’hora, òndia! Si fins i tot hem hagut de tirar de la típica estratègia de fer unes quantes “rampes Reina” per parar el partit i perdre temps (Trilles mateix ho reconeixia a la roda de premsa post-partit).
El tema dels canvis sembla ja un mal endèmic made in Seligrat: tard un partit més, per variar.

Punt i apart és el tema Guillem Jaime. Quan sembla (perquè no juga Albarrán) que tu has de ser el recanvi natural i et passa per davant el central Pol Domingo, que posteriorment durant el partit es lesiona, i prefereixen que el cervell de l’equip al mig del camp passi al lateral és per plegar veles, què voleu que us digui. Em sap greu la veritat, sobretot perquè és un xicot d’aquí. Diu Seligrat que va ser per un tema de l’escalfament. Calent deu haver marxat a casa el jugador, va parir!

Penso que tal i com està el pati, i necessitant a tots els jugadors endollats, ha estat una pèssima gestió de vestuari. Potser com a aficionats se’ns escapa alguna cosa, però vist des de fora tinc aquesta impressió. No sé vosaltres què en penseu.

Tema Ibiza: haurem d’anar per feina. Com anem a fer un partit tancadet i a per l’empat, pensant que amb aquest resultat ja en tenim prou, estarem fora: ja us ho dic ara. Cal anar com el dia del Villarreal B, i si podem fer un golet aviat millor que millor, que de ben segur que aquest partit (almenys a priori) sembla d’aquells no aptes per malalts del cor.

Ai mare, una jornada més a patir! Quines ganes que arribi el partit, coi!

I segons diuen tindrem a tots els gladiadors a punt, bona notícia. Un passet més i ja estarem al play-off final d’Extremadura. El somni de tornar a Segona està cada vegada més a prop.

Vinga família, fins la propera setmana! Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!

Jaume, nastiquer de comarques

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P