Barrufet rondinaire grana

Estic que trec fum. Com ens podem fotre tot solets en aquest embolao? Finalitzem la primera volta d’aquesta segona fase sense cap victòria quan ho teníem, en començar, força bé. Des del dia del Llagostera (ni oblit ni perdó) anem perdent pistonada.

És cert que en alguns partits els arbitres ens han fet la pell, però tampoc és que l’equip estigui fi que diguem; la victòria davant l’Espanyol B va ser un miratge (és dels pitjors filials pericos dels darrers anys), no fem un gol ni a l’arc de Sant Martí i l’Ibiza, una sola vegada que arriba…sí, amb una sola en té prou per emportar-se els tres punts i au, ja està als play-off’s: feina feta.

Ara mateix ho tenim molt cru, però molt. Sento a Seligrat a les rodes de premsa i em dóna la sensació que hem vist un partit diferent; sí, hem dominat, però el rival defensant-se sense massa angoixes i amb la llei del mínim esforç en atac, pam! Golet i cap a casa. I nosaltres sí, vam controlar el partit, vam tirar alguna pilota a porta, però jugades d’aquelles clares de gol o d’una gran aturada del porter rival res de res.

Encaparrat en què Oliva faci el record com a davanter centre del Nàstic amb més minuts sense marcar; s’està carregant al noi, no l’està ajudant gens, i ho dic jo que sóc dels que es va alegrar quan el ”metralleta” va renovar, però els davanters viuen del gol i ara mateix, posant-lo dia sí i dia també, malgrat les ganes i la lluita que posa (i que ningú discuteix) certament no li fa cap favor al noi.

Dels canvis el de sempre, més del mateix. Tard, malament i amb jugadors com Lupu que no saps perquè l’han fitxat. Ens hem tornat un equip molt previsible pels rivals.

En fi, no tot seran males notícies perquè sempre hi ha algun brot verd i aquest és Pol Domingo: quin partit es va marcar el de La Pobla de Montornès, per treure’s el barret. Molt segur, ràpid en el tall i la passada…chapeau! Ara veurem si el míster li donarà galons de titular o tornarà a la banqueta quan Rueda o Quintanilla tornin a l’equip.

Ens queden tres finals duríssimes. Em venen al cap les dues temporades on ens ho vam jugar a cara i creu als darrers tres partits i, al final, ens vam salvar per la campana.
Ara per sort no és per baixar sinó per seguir vius en la lluita pel somni de jugar a Segona. Als aficionats ja ens agafa acostumats viure aquestes jornades de pressió i d’infart, però no sé pas si l’equip està preparat.

Ara més que mai hem de remar junts ja que no depenem de nosaltres i ens cal sumar de tres en tres i mirar amb el retrovisor la resta de resultats. Possible? I tant! Però no ens enganyem, ho haurem de lluitar moltíssim.

Proper partit davant el Villarreal B, on pot passar de tot. Una victòria faria canviar la dinàmica de l’equip i ens donaria un plus important davant els partits que ens quedarien, però empatar o perdre serà un sotrac de grans dimensions i no hi vull ni pensar.

Perdoneu que estigui així. Semblo el “Barrufet rondinaire grana”, però és com ho sento i ara mateix estic força emprenyat. Per molt que alguns ens vulguin fer veure que tot va bé, que si els àrbitres, que si la mala sort, que no passa res…doncs sí que passa, casu’m l’olla! Ara mateix estem fora del play-off, per si no se n’han assabentat.

Vinga família, ens veiem la pròxima setmana! Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!

Jaume, “nastiquer de comarques”

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P