Se’ns complica la feina

Tornàvem a xafar la gespa d’El Collao sis anys després i vam tornar a Tarragona amb el mateix sentiment d’impotència que vam viure el cap de setmana anterior sabent que el resultat podria haver estat molt més favorable del que va acabar sent. Com contra el Villarreal B, diumenge vam poder veure un Nàstic que jugava bé la pilota, controlava el joc i es mantenia ferm en gairebé totes les línies, però que no va saber acabar de rematar la feina. En línies generals em va agradar molt l’equip.

Ens van tornar a sentenciar els contraatacs del rival, que va posar l’1-0 al marcador després d’una molt bona jugada en la qual Marc Trilles va tenir mala sort en intentar refusar la pilota. No va ser el millor partit del valencià i, com davant el filial groguet, no m’acaba de donar la confiança necessària en partits d’aquesta importància. Abans que Trilles, jo donaria més oportunitats i minuts a Pol Domingo, però com que no sóc Toni Seligrat, poc puc arreglar.

Quan pensàvem que aquest gol ens complicaria molt més el partit i ja vèiem la derrota, tot i ser només el minut 15, com l’únic final possible, arriba una jugada d’atac directe que passa pels peus de Suárez, Trilles, Fran Miranda, cop de cap de Fullana, arriba als peus de Brugué que des del terra fa una assistència increïble i Fran Carbià, fent primer un retall al porter, acaba enviant la pilota dins la xarxa posant l’empat al marcador tan sols 3 minuts després.

El tarragoní ja s’ha convertit en el màxim golejador de l’equip tot i començar la temporada amb menys minuts que d’altres. 6 gols, el doble que el davanter centre titular de l’equip que fa quatre mesos que no suma unitats al seu registre golejador; l’últim va ser el primer dels tres gols que es va emportar el Llagostera del Nou Estadi. No sé què espera Seligrat per asseure Oliva a la banqueta, de veritat que no entenc la seva titularitat. Li fot moltes ganes i tot el que vulgueu, però els partits no es guanyen si no es marquen gols. Jo inclús posaria abans a Lupu i tot.

Veig que els problemes de les alineacions i els noms propis acompanyaran al Nàstic sempre, vagi com vagi la temporada. I si no n’és un en serà un altre. Potser perquè sempre en volem més i millor i sabem els noms que formen la plantilla i com són de capaços tots de jugar i fer-ho bé. Sigui qui sigui i tot i les crítiques, tinc clar que vaig a mort amb aquests jugadors.

Al final veient els resultats històrics del Nàstic al camp de l’Alcoyano, l’empat és inclús un molt bon punt. A més a més recuperem a Roger Brugué, que tot i estar encara amb 4 grogues torna a l’equip després d’uns quants partits perduts per sancions i lesió. És indubtable que és el jugador més determinant de la plantilla.

Portem dos empats en dos partits d’aquesta segona fase, dos punts que podrien haver estat 6 perfectament. Tot i això vam guanyar una posició a la classificació empatant a punts amb Barça B i Andorra. Sort del goal average i dels resultats de la primera fase, no tot han estat males notícies aquest cap de setmana. Ens mantenim segons a 6 punts de l’Ibiza, que va punxar al primer partit contra l’Andorra i va remuntar al Barça B, i per sort o desgràcia és el nostre proper rival (diumenge a casa a les 12 h).

Més que un partit serà una final; o retallem punts al líder o podem arribar a baixar a la quarta posició. Sigui com sigui jo ja he decidit no fer-me moltes il·lusions, que després la patacada pot ser molt forta, però segueixo confiant que aquest equip és capaç de tot, sempre que els partits es comencin al 200% i es faci un bon plantejament. A poc a poc, que cada partit és vital per poder arribar als play-off’s. Només s’ha de fer bé, que ara ja se’ns ha complicat la feina i queden 4 finals encara. Seguim fins al final!

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P