Molt físic, poc encert al Collao

El Nàstic iniciaria el partit al camp municipal de El Collao amb l’objectiu de dominar l’esfèric i realitzar un joc de possessió, llarg i entre línies, per arribar a la porteria defensada per José Juan. Aquest joc inicial plantejat per Seligrat faria efecte als primers minuts dominant, el Nàstic, el partit; però que, durant el pas del primer temps i la major part del segon, s’aniria diluint a causa del futbol físic, ràpid i llarg de l’Alcoyano. El Nàstic s’hauria d’adaptar a aquest joc.

Per una altra banda, durant el duel, els espais que deixaven els defenses, fruit de les línies altes d’ambdós equips: serien crucials en el resultat final del partit. El primer gol, el de l’Alcoyano, vindria fruit d’una passada alta a l’espai a l’esquena de la defensa que, a causa del mal refús de Trilles (amb complicacions pel seu posicionament en aquell
moment), acabaria amb el remat de Juanan, arribat en segona línia i totalment lliure, per il·luminar el marcador. En aquesta jugada a dos temps (primer Jona i després, de manera letal, Juanan), la defensa grana es veuria superada pel gran espai que deixaria a l’esquena i el joc llarg de l’Alcoyano.

Tot i el gol, el Nàstic no abaixaria els braços i plantejaria el mateix pla ofensiu entre línies de l’Alcoyano, aprofitant que les seves línies estaven avançades. Roger Brugué tornaria a aparèixer, en aquest cas, tant al mig com a la banda, per tal de capitanejar a l’equip en l’apartat ofensiu movent-se entre les línies locals; i estant actiu des del lateral dret per fer mal amb diagonals cap a l’àrea. Seva seria l’assistència a Carbia per tal de marcar, tres minuts després del primer gol, la diana de l’empat. La visió de joc del gironí, fent de volant al mig del camp, permetria filtrar una gran passada a l’esquena dels centrals de l’Alcoyano que Carbia, amb la seva velocitat i qualitat, aconseguiria controlar dins l’àrea regatejant a José Juan i marcar, uns segons més tard, per tal de posar les taules al marcador.

Una combinació que posa en escena la gran connexió entre ambdós extrems i el gran treball que realitzen en posicions ofensives. Roger Brugué tornaria a ser aquell jugador letal entre línies i la banda i Fran Carbia tornaria a marcar gràcies a la seva visió de joc i olor del gol. Seligrat és molt afortunat, al tenir, a la seva disposició, aquests grans futbolistes. Tot i la gran jugada de gol, entre línies i buscant l’espai a l’esquena dels defenses locals, l’equip grana abaixaria les revolucions i l’Alcoyano les augmentaria. Miranda i Fullana, els líders ràpids amb la pilota al mig del camp (tenint a Tienza en l’apartat físic) estarien grisos en l’apartat de la possessió al no trobar solucions entre línies a causa de la pressió i joc físic visitant. El gran partit de José Aurelio Súarez i la bona reacció dels defenses després del gol: permetrien al Nàstic arribar al descans i al minut 60 del partit empatats al marcador amb un Alcoyano dominador.

Amb els canvis de Seligrat, però, el partit canviaria i el Nàstic començaria a pressionar creant ocasions i modificant el seu joc de possessió per un de pilotes llargues a les bandes, per tal de centrar-les a l’àrea; i un joc ràpid entre línies defensives de l’Alcoyano, per tal de fer mal amb el remat de primeres on, Bonilla, un dels canvis al segon temps, és expert. El sorià faria despertar a l’equip estant actiu a la zona esquerra dels grana.
Primer, assistiria amb una gran centrada a Trilles, que remataria de cap; i després, provaria amb un remat inesperat fora de l’àrea. Ambdues ocasions serien molt clares per tal que el Nàstic remuntés el partit, però la gran qualitat del porter José Juan impediria les aspiracions granes d’aconseguir marcar el segon i el tercer gol, amb dues grans aturades a Trilles, primer, i a Bonilla després.

Per una altra banda, Pedro Martín, en substitució de Gerard Oliva, permetria al Nàstic guanyar molts duels a zones altes (sobretot a la banda esquerra) gràcies al seu físic corpulent. Tot i això, la recompensa del gol no arribaria com a l’anterior partir enfront del Villarreal B.

Finalment, tot i la reacció del Nàstic i diverses ocasions de perill de l’Alcoyano als darrers minuts, el partit acabaria amb empat a 1 en un duel marcat pel joc físic, llarg, entre línies i amb poc encert en el gol per part dels dos equips, que competirien fins al final de tu a tu sense por a tenir les línies avançades (els dos gols, curiosament, vénen a causa d’aquest factor). L’equip de Toni Seligrat aconsegueix un nou punt que els permet posicionar-se segons, per darrere de l’Ibiza, en aquesta nova classificació de la Fase 2 d’ascens a segona divisió. El Nàstic sabria refer-se del gol local adaptant-se al seu joc ràpid a l’espai i a l’esquena dels centrals i, tot i perdre el domini de la pilota en certs trams del duel, tindria les ocasions més clares per endur-se els tres punts. L’encert en el gol torna a ser un problema que, davant l’Ibiza, s’ha d’intentar solucionar per augmentar, novament, els ànims a un equip que ha perdut la por (durant aquesta temporada) i que competeix sempre a tots els camps, independentment del resultat. Aquest pròxim cap de setmana, tenim una nova cita al Nou Estadi. Fins al final.

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P