Orgull (amb polèmica) fins al final

El Nàstic iniciaria el partit al Municipal de Cornellà amb les línies ofensives avançades i amb una línia de quatre en defensa, amb els defenses i laterals, per tal d’evitar possibles contraatacs. Tot i això, i com marca sempre el plantejament en atac de Seligrat, els laterals també participarien bastant en atac i per les bandes per tal d’efectuar centrades perilloses a l’àrea local o per connectar amb els extrems grana. Els atacs del Nàstic, però, seguiren una tònica de poc perill i encert. El Cornellà, per una altra banda, marcaria el compàs del joc durant la major part del partit; i dominaria les accions ofensives, dirigides cap a la porteria de José Aurelio Suárez.

L’elenc de Romo atacaria, sobretot, per les bandes per tal de centrar la pilota dins l’àrea del Nàstic i acumular, a aquella zona, una gran quantitat de jugadors locals per intentar rematar alguna pilota morta o centrada. Les jugades ofensives aèries i dividies van estar molt presents en accions ofensives del Cornellà. La primera, gràcies a la presència de jugadors del Cornellà dins l’àrea grana, seria un penal comès per Jesús Rueda que Agus Medina enviaria als aires; la següent, seria el segon gol del Cornellà a l’últim minut que, tot i la possible falta a José Aurelio Suárez, sorgeix a causa de la forta presència local dins l’àrea visitant. Més gent acumulada en aquella zona (l’àrea), més oportunitats per extreure una jugada o oportunitat perillosa. El Cornellà va saber llegir bé aquestes jugades i, davant el Nàstic, li va sortir de meravella.

Seguin amb l’apartat ofensiu, el Cornellà també buscaria les esquenes de la defensa grana (un pèl desprotegida a causa de les línies altes de l’atac i el mig del camp del Nàstic) realitzant, des de les bandes, passades filtrades per tal de trobar jugadors dins l’àrea i que poguessin rematar a plaer. El gol de l’empat del Cornellà, amb un Nàstic en inferioritat, ve precedit d’un avançament de línies ofensives locals i una gran passada filtrada, al trencar la línia sòlida en defensa del Nàstic, que Víctor Fernández aprofitaria (guanyant les esquenes als centrals visitats) per rematar al primer pal de la porteria de Suárez.

Per part del Nàstic, les jugades llargues per obrir camp (cap a les bandes) i la forta presència ofensiva pels laterals del Municipal de Cornellà serien les poques jugades, juntament amb les pilotes parades, amb presència perillosa. Miranda i Fullana estarien actius al mig del camp per tal de dirigir les jugades en atac, però el mal encert ofensiu provocaria que el Nàstic no quallés un bon duel a la zona d’atac. Tot i això, l’encert de campió del Nàstic, faria que Pol Domingo avancés a l’equip al marcador després d’una jugada a pilota parada. El Nàstic tornaria a imposar-se, tot i no desplegar un bon joc. Un factor positiu dins d’un equip que mai es rendeix, tot i estar en inferioritat.

Després de la vermella a Jesús Rueda, i la pujada de revolucions en atac del Cornellà, el Nàstic, lluny  de tancar-se en defensa per aguantar el 0-1 al marcador, sortiria a l’atac per tal de dominar l’esfèric i el joc ofensiu del duel. Tot i l’empat, primer, i el segon gol local: l’elenc grana desplegaria orgull durant els últims minuts del duel sent, en certs trams de la segona part, superior a un Cornellà amb un jugador més i amb un àrbitre polèmic al verd.

El partit acabaria amb derrota, la tercera de la temporada (totes fora del Nou Estadi), però finalitzant la primera fase de la competició com a líders del subgrup 1 del Grup 3 de la Segona B. Des de l’inici de la temporada a l’Estadi Johan Cruyff davant el Barça B, el Nàstic s’ha convertit en un equip que mai es rendeix, tot i estar en inferioritat, deixant-nos partits històrics (el 4-2 davant l’Andorra i el 5-0 davant l’Hospitalet) i pel record en un any tan dur marcat per la pandèmia del coronavirus (2-0 davant l’ Espanyol B).

Enfront del Cornellà, l’equip de Seligrat es veuria dominat per l’atac local en un camp molt complicat (un dels més complexos de la categoria) on els jugadors de Romo saben adaptar-se i posar sota les cordes als equips que el visiten. Tot i això, el Nàstic tiraria d’orgull amb 10 jugadors, una situació que feia molts anys que la parròquia grana no veia. Una nova derrota que hem d’oblidar ràpidament. S’acosta la segona fase de la temporada, més complicada i emocionant que la primera. Pròxim objectiu: el Villarreal B al Nou Estadi. Fins al final!

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P