‘Redebut’ il·lusionant al Nou Estadi

El Nàstic “redebutaria” en un Nou Estadi amb 1000 aficionats, en un duel a l’altura del retorn del públic a les grades als estadis catalans de la Segona B un any després de la cancel·lació del futbol de bronze a causa de la pandèmia del coronavirus. L’inici del partit prendria la mateixa tònica que els anteriors visualitzats al Nou Estadi (això sí, amb les grades encara buides): amb un domini ofensiu i defensiu superlatiu davant el rival.

El joc grana seria, durant tot el primer temps, vertical i elèctric amb un mig del camp llençat a l’atac per tal de connectar amb els davanters i els jugadors laterals locals. Una combinació ofensiva entre el mig del camp i les bandes que faria efecte ràpidament, i a pilota parada, amb el gol de Fausto Tienza després d’una centrada des d’un córner. La jugada embolicada per tal de marcar gol, amb tres remats de Tienza i una pressió grana dins de l’àrea perica per impedir que la pilota fos refusada, donen a entendre les ganes i la força que li posa l’equip a cada partit per tal d’avançar-se al marcador. Davant el Lleida, amb el gol inicial de Carbia, es va veure una imatge idèntica en una jugada similar des del mateix córner.

L’autor del primer gol, Fausto Tienza, quallaria un gran partit sent el capità de la medul·lar al mig del camp del Nàstic de Tarragona; i tenint una gran presència ofensiva per tal de crear jugades de perill. Seva també va ser l’assistència, col·locant-se a la banda dreta en funció de carriler per tal de conduir la jugada fins a línia de fons i centrar la pilota per tal que Carbia marqués el segon gol del partit i el públic tornés a aixecar-se dels seus seients. L’extrem tarragoní marcaria davant el filial blanc-i-blau el seu cinquè gol de la temporada i el segon consecutiu al Nou Estadi. Fran Carbia aporta electricitat, visió de joc (aconsegueix trobar el millor espai per rematar sol la pilota del segon gol) i presencialitat a totes les zones d’atac i defensa grana (per tal d’ajudar a la sortida de la pilota). Sens dubte, tot i l’excels partit de Tienza, Carbia està sent el millor jugador del Nàstic, a escala general i en la faceta ofensiva, aquest últim tram de la temporada i el diumenge davant l’Espanyol B.

Tot i parlar del talent i la qualitat visible (amb gols i assistències) a la zona ofensiva grana enfront de l’Espanyol B; caldria parlar també del treball «darrere de les càmeres», i no per això menys important, que exerceix Gerard Oliva. El davanter de Riudecanyes porta des del passat 3-0 de la primera volta davant el Llagostera sense marcar, però el seu joc sense pilota i de lluita constant és digne d’admirar i aplaudir per part de la parròquia grana. Durant el partit (sobretot el primer temps) Oliva s’oferia a totes les pilotes llargues (provinents de les bandes i la defensa granes) i dels migs campistes per tal de donar sortida al joc ofensiu quan les línies de l’Espanyol B es tancàvem i s’impossibilitava la sortida ordenada de la pilota i el joc de possessió per avançar gradualment. La força i lluita del davanter per cada pilota que li venia o quedava dividida provocaria una mà dins de l’àrea perica que l’àrbitre no assenyalaria.

Per una altra banda, que Carbia quedés sol per rematar en el segon gol del Nàstic (tot i la seva gran visió de joc) seria gràcies als moviments sense pilota de Gerard Oliva per tal d’atreure les marques dels dos centrals de l’Espanyol i així deixar via lliure a Carbia per entrar en segona línia i marcar. Un treball immens que, partit rere partit, confiem que vagi acompanyat de gols per part del nostre «pistoler».

El joc ofensiu del Nàstic durant el primer temps, anul·laria les aspiracions en atac dels periquitos que quedarien arraconats al seu camp. La forta pressió grana per recuperar les poques pilotes que faria jugar l’Espanyol B i la verticalitat intractable dels jugadors ofensius (i els laterals, en forma de carrilers): serien claus per arribar al descans amb un 2-0 al marcador.

A la segona part, després d’uns primer 45 minuts de domini ofensiu grana en tots els aspectes, el Nàstic afluixaria revolucions en atac (fruit del cansament i el marcador). Tot i això, els jugadors de Toni Seligrat seguirien avisant amb jugades a pilota parada (Bonilla i Albarrán) i amb els revulsius, entre ells, Guillem Jaime, que amb una bona combinació i triangulació amb Carlos Albarrán, podria haver marcat el tercer gol del partit. L’Espanyol prendria el domini de l’atac amb possessió, però la sòlida defensa del Nàstic impediria als jugadors de José Aurelio Gay trencar línies amb pilotes filtrades. Els visitants penjaven pilotes a l’espai perquè els laterals periquitos guanyessin l’esquena a la defensa del Nàstic i, ni d’aquesta forma, el marcador es mouria ni el partit perillaria per l’elenc de Toni Seligrat.

La solidesa del bloc defensiu format per Carlos Albarrán, Quintanilla, Trilles, Joan Oriol, Jesús Rueda i Pol Domingo (aquest últim, tant a la defensa central com al lateral): dota al Nàstic d’una seguretat i fiabilitat que feia molt de temps que no es veia al Nou Estadi de Tarragona ni al Nàstic en general. La gran actuació de José Aurelio Suàrez sota pals, refusant pels poques ocasions de perill del filial periquito i estant atent en la sortida de pilota, és un plus més en la rocosa defensa del Nàstic de Tarragona, un dels equips menys golejats de tota la Segona B.

En conclusió, el Nàstic va tornar a la senda de la victòria gràcies a un gran duel; combinant poder ofensiu al primer temps i poder defensiu al segon. L’Espanyol B quedaria bloquejat davant els dos gols inicials dels grana i el seu entramat defensiu, dificultant el joc de pilota dels visitants amb una forta pressió i rocositat entre línies; i el seu joc ofensiu, amb una verticalitat i electricitat en atac de gran part dels jugadors de Toni Seligrat. Els 1000 aficionats que es congregarien al Nou Estadi en molt de temps presenciarien un «redebut» victoriós del Nàstic amb públic a les grades: fruit de la unió de tot el vestuari grana; la seva entrega en cada duel i la pissarra de Toni Seligrat, que ha aconseguit crear un equip sòlid i efectiu en atac amb tots els jugadors que té a la seva disposició. Seguim endavant, ja ascendits a la 1º RFEF i amb la següent fase per l’ascens a segona divisió en ment. Tot i això, el pròxim objectiu segueix sent, exclusivament, el duel davant el Cornellà del pròxim diumenge. Tornen els aficionats, torna el futbol que tant enyoràvem. Fins al final.

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P