Empat del degà sense pólvora

El Nàstic iniciaria el duel davant l’Hospitalet de manera frenètica i amb l’objectiu de tenir la possessió de la pilota per impedir les aspiracions ofensives dels locals i per tal d’amenaçar la porteria defensada per Adrià Aliaga. Tot i l’empenta inicial, amb diverses ocasions de perill, l’ofensiva grana prendria la forma i la tònica que s’aniria veient durant tot el partit: una ofensivitat vertical per les bandes, mitjançant pilotes llargues i possessions amb connexions amb el mig del camp; centrades a l’àrea de l’Hospitalet i, sobretot, de forma negativa, una presència quasi nul·la dels davanters grana per tal de finalitzar les ocasions generades.

L’equip de Seligrat, després de les declaracions del tècnic de l’Hospitalet avisant d’un joc frenètic i decidit per part del seu equip, plantejaria un futbol per tal d’impedir que l’elenc barceloní toqués pilota mitjançant possessions llargues i pilotes amples per tal de moure i canviar el joc per les bandes, així com també per tal de recuperar-la el més ràpid possible quan aquest -l’Hospitalet- la tingués en les seves botes mitjançant una gran pressió col·lectiva i individual, sumades a una solidesa i rocositat en zona defensiva (com ve sent habitual al Nàstic). Amb aquest plantejament l’elenc grana dominaria tota la primera part i gran part de la segona (obviant els minuts finals del duel).

Tot i això els granes, en efectuar possessions i obertures, obriria línies: una acció que l’Hospitalet aprofitaria, mitjançant el contraatac, per tal de fer circulat l’esfèric per arribar a la porteria de José Aurelio Suárez de manera vertical per, després, provar de xutar (sense recompensa i perill) o obrir a les bandes i efectuar centrades perilloses. L’Hospitalet disputaria un partit fluix (com pot ser també el dels jugadors de Seligrat), principalment, pel domini i solidesa del Nàstic amb la pilota però que, al tram final del partit, pujaria revolucions en atac per tal de crear perill real i poder endur-se el partit i els tres punts. Un ensurt per un Nàstic que, amb solidesa i control, estaria espès en atac creant molt poques ocasions i solucions passats els 3/4 del camp recordant, d’aquesta manera, els problemes ofensius de l’inici de la temporada davant el Barça B i el Badalona.

Oliva estaria quasi desaparegut a la zona central ofensiva i l’àrea de l’Hospitalet, Joel Lasso imprecís, Pedro Martín sense trobar la millor solució per materialitzar o finalitzar de manera cooperativa les jugades de perill i amb Pol Ballesteros i Carbia (com a revulsius) molt poc participatius en atac. Durant el partit, i a causa de les poques ocasions reals de gol de cada conjunt (el pal de Bonilla mitjançant una jugada a pilota aturada i la pilota creuada d’Aguilera al darrer minut), cal destacar el partit i seguretat de José Aurelio Suàrez. El porter del Nàstic va estar sòlid, decidit en la sortida per aconseguir l’esfèric dividit i providencial en una ocasió perillosa d’Eudald per tal de salvar els mobles i aconseguir un valuós empat.

El Nàstic, en la seva visita a Hospitalet, aconseguiria un punt positiu per seguir una jornada més líder (amb un partit menys) però amb unes sensacions ofensives i de joc perilloses i dubtoses de cara al final de la primera fase de la categoria de bronze. L’equip de Seligrat porta tres empats seguits efectuant un joc defensiu sòlid però, a la vegada, amb poca visibilitat en atac per part dels atacants grana. L’elenc, que avui compleix 135 anys d’història, segueix puntuant i creant en el camp seguretat, domini i decisió propis d’un equip de zona alta. Però, en una categoria com la 2B, marcar gols i ser perillós ofensivament i verticalment també és vital a l’hora d’enfrontar-se a qualsevol rival, sobretot als del tram final de la temporada. Els davanters han de millorar aquesta referència per tal de confeccionar un equip perillós i efectiu en ambdues facetes: la defensiva i l’ofensiva.

Tot i això, nou punt fora de casa, 15 partits sense perdre i amb un duel vital davant el Lleida Esportiu (el pròxim diumenge) que el maleït coronavirus no ens permetrà presenciar de manera presencial al Nou Estadi i viure, d’aquesta forma, una festa del futbol. Feliços 135 anys d’història al degà de l’esport espanyol i català i Fins al final, a pel Lleida!

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P