Líders contra tot pronòstic

Així és. Tot i sumar només dos punts dels últims sis possibles i amb la jornada de descans ja completada, seguim al capdamunt de la classificació com a líders en solitari. Alguns ja ens donaven per morts, però seguim més vius gràcies a les dues punxades seguides de l’Andorra; les derrotes davant el Cornellà i l’Olot els mantenen segons amb dos punts menys i la jornada de descans encara per fer.

Arribats a aquest punt de la temporada m’agradaria fer un petit repàs a com està anant tot. Si mirem la classificació no ens podem queixar: líders, una sola derrota (el Nàstic és l’equip que més temps porta sense perdre de les tres primeres lligues del futbol espanyol), equip més golejador del grup (i empatats amb el Badajoz pel que fa a tota la categoria) amb 28 gols a favor i només 12 en contra. Qui ens ho diria després d’unes temporades de malsons…Sembla que el sol torna a sortir a poc a poc per Tarragona.

És ben cert que els últims partits han deixat molt que desitjar i el nivell ha estat molt lluny del vist, per exemple contra el Barça B, amb aquell recital de futbol que en mitja hora ja ens va posar 3-0 contra un rival directe, però tot i això sembla que aquest any tot ens va de cara i potser sí que podríem dir que tenim una petita flor al cul. Tampoc vull treure mèrits a la plantilla, que si estem on estem és majorment gràcies a ells; no només la sort ens manté líders des de la jornada 10.

Parlant de la plantilla no vull deixar passar per alt l’oportunitat de parlar d’alguns jugadors en específic. Per començar, sóc conscient que he sigut el primer a criticar-lo públicament i a poc a poc m’ha anat callant, tot i no estar d’acord amb el “tenim el millor lateral de la categoria” que va dir Seligrat, sí que estic força convençut que tenim un molt bon lateral dret; Carlos Albarrán ha anat in crescendo a mesura que ha anat avançant la temporada i s’ha anat redimint de les seves errades que tant “mal” ens van fer al principi.

Uns altres dos que també vull destacar són Fullana i Fausto Tienza: el mallorquí és una peça clau al moment de posar en pausa el joc quan anem amb presses i perduts; l’extremeny és un tot terreny que de la mateixa manera que defensa a la frontal, crea perill en atac. Tot un box-to-box. El nostre mig del camp no podria estar millor amb tots els jugadors que el formen, tant titulars com els que entren des de la banqueta.

Realment Seligrat té un gran i molt bon problema a l’hora de realitzar l’alineació inicial de cada partit, tenim una plantilla molt completa i jugui qui jugui sempre ho donarà tot i marxarà amb un molt bon rendiment. No dubto que tenim la millor plantilla, almenys, del subgrup. Si m’hagués de mullar i formar el meu 11 de gala, aquest estaria format per: Gonzi; Albarrán, Rueda, Quintanilla, Joan Oriol; Bonilla, Fullana, Tienza; Brugui, Pedro Martín i Fran Carbià.

Aquesta jornada de descans que acabem de complir anirà bé, espero i desitjo, per centrar-nos realment en els objectius de la temporada i per començar a veure que la cosa es posa seriosa i fins als últims partits tot serà possible. Tot i estar molt a prop del primer objectiu, la 1ª RFEF, hi ha molts equips que encara es juguen molt i també han de jugar contra nosaltres. Hem de sortir a jugar cada partit com si fos una final i sense confiar-nos, que ja hem vist que inclòs els cuers saben jugar de tu a tu els partits contra els de dalt.

Dissabte toca visitar el CE L’Hospitalet i, sense menysprear-los, no hauria de ser un partit gaire difícil. Al Nou Estadi el partit va acabar 5-0 a favor nostre i aquesta jornada han perdut 6-0 a l’estadi Johan Cruyff, però ja sabem que les visites es solen complicar i els equips locals s’encoratgen. Cap ferm, partit a partit i a sumar com més punts millor, que l’Ibiza va tornar a perdre i la distància es manté en 5 punts de diferència. Queda poc per poder celebrar un ascens, fins al final!

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P