Això és la Segona B

El Nàstic iniciaria el duel al Nou Estadi topant-se amb un AE Prat que, de principi a fi, no li posaria les coses fàcils pel que fa al tacte amb la pilota i finalització de jugades ofensives o creació d’elles a 3/4 de camp (al menys, fins l’1-1). Ambdós equips van protagonitzar una primera part on, davant les sòlides defenses i les línies defensives altes, les pilotes a l’espai eren vitals per tal de trobar oportunitats dins de les zones defensades pels porters Craviotto i Suárez. Primer la va tenir Brugué, amb una passada llarga a l’espai que no controlaria bé i, després, mitjançant una centrada llarga del Prat des de la banda esquerra, Bartomeu (dorsal «9») no arribaria a rematar la pilota (la recolliria un Suárez decidit).

Les bandes, com a molts partits del Nàstic i del joc plantejat per Toni Seligrat, serien les zones amb més afluència d’ocasions i circulació de pilota. El Prat, per a sorpresa del Nàstic, prendria la batuta de les ocasions amb un Bartomeu  incisiu a l’àrea (i fora d’ella, concretament a la banda dreta amb una ocasió a la primera part) protagonista de la majoria d’ocasions del Prat. Una d’elles, a l’inici del segon temps, al guanyar l’esquena a la defensa grana, que podria haver suposat, aprofitant la seva gran velocitat, el primer gol del partit. La pilota venia d’una passada a l’espai del conjunt visitant aprofitant les línies altes de l’elenc grana.

Durant la major part del partit (sobretot al primer temps del duel), ambdós equips desenvoluparien llargues possessions sense objectius clars al mig del camp i, a més, una gran pressió alta col·lectiva i individual per tal de no deixar avançar línies als jugadors de cada conjunt. Amb aquesta sòlida pressió i línies no massa obertes, era difícil trobar espais petits perquè jugadors, per part del Nàstic, com Gerard Oliva o Bonilla, trobessin passades filtrades per part, per exemple de Fullana, el comandant del mig del camp durant el duel. Per tant, el duel esdevindria avorrit, pel que fa a les ocasions ofensives i joc futbolístic, on les pilotes altes serien, com s’ha comentat anteriorment, l’única eina efectiva per arribar a les àrees on, a més, les defenses i els porters es farien forts i rocosos.

Tot l’escenari al complert canviaria amb el gol de l’exgrana Sergio «el Chino» Montero que, aprofitant una centrada llarga des de la banda dreta del Prat, aconseguiria guanyar, mitjançant una gran col·locació i moviment corporal dins de l’àrea, la marca de Carlos Albarrán per avançar al conjunt potablava i posar pressió a l’equip grana en el seu estadi. El joc associatiu, d’altura amb la pilota i d’insistència pels laterals: tindria efecte per part de l’elenc de Pedro Dólera.

Després del gol del Prat, el Nàstic, mitjançant les ordres de Seligrat, pujaria línies i començaria a crear perill i ocasions per les bandes, amb pressions fortes a 3/4 de camp i velocitat amb pilota, on els extrems prendrien un important protagonisme: Pedro Martín provocaria, amb la seva corpulència i joc combinat amb la pilota, una internada per la banda esquerra sense molt de perill per Craviotto, però deixant entreveure les intencions ofensives de l’equip i, per una altra banda, Roger Brugué, després d’una gran acció de recuperació de la pilota en zona alta (gràcies a la pressió individual), filtraria una gran pilota a Fullana (incisiu dins l’àrea) que, amb una centrada potent, acabaria amb les mans d’un defensa visitant i el penal que transformaria Bonilla per posar l’empat al digital del Nou Estadi.

Els canvis, malauradament, no aconseguirien revertir la situació per tal d’aconseguir la victòria tot i les ocasions generades (la de Pol Ballesteros de xilena i la de Joel Lasso). Com a part positiva, l’equip augmentaria el seu joc ofensiu i podria haver remuntat el duel en un exercici de compromís i joc en atac per tal de capgirar el marcador.

Finalment, el Nàstic rascaria un punt al Nou Estadi davant un Prat en certs trams superior i que deixa entreveure, ara per ara, la dificultat de la categoria i la necessitat de no confiar-se amb els rivals. El joc d’associació, pressió al mig camp i la solidesa en defensa dels potablava van noquejar a un Nàstic que, tot i això, va saber sobreposar-se al gol de Montero per tal d’aconseguir empatar el partit pujant les revolucions i sent valent avançant línies. El punt pot servir als grana per entendre a quina categoria estan i la seva igualtat de condicions i dificultat entre rivals i equips, independentment de la classificació. Una gerra d’aigua freda (tot i puntuar) no va mai malament per entreveure la realitat del futbol i la Segona B. Seguim confiant en aquest equip i aquesta pinya. Pròxim objectiu: el FC Andorra.

També et pot interessar...

1 COMENTARI

  1. Doncs estic d’acord amb la premisa:el punt contra l’ultim ens fa veure lo complicat que és aquest grup. Per això mateix no dubtem d’aquest equip, si s’ha posat líder no és per sort sinó per què s’ho ha guanyat. El partit contra l’Andorra serà molt complicat perquè són molt bons (em van impressionar contra el Barça B) però a més estan en un moment molt dolç. No oblidem que l’objectiu principal són les 3 primeres places

    0
    0

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P