La defensa també importa

El Nàstic iniciaria el duel davant la UE Olot de manera activa amb ganes d’avançar línies i arribar ràpidament a la porteria de Ballesté. Tot i les intencions inicials dels grana, al minut 5 del primer temps l’Olot recuperaria l’esfèric i, amb el seu nou entrenador Gabri Garcia, seguiria la mateixa línia de joc que l’antic tècnic Raúl Garrido havia anat realitzant durant la temporada. Amb aquest futbol vertiginós, elèctric i de possessió, els olotins començarien a amenaçar la porteria de José Aurelio Suárez. L’Olot trobava espais entre les línies sòlides del mig del camp del Nàstic per tal d’avançar amb l’esfèric; i sumat la qualitat de Xumetra en diversos trams del duel: ambdós factors serien un mal de cap a la banda dreta (a l’esquerra, per part de l’Olot) i el mig del camp dels grana.

Encara que l’equip local arribés a tenir el control de la pilota i trobés solucions a la zona mitjana del camp i als laterals per tal d’elaborar centrades perilloses a l’àrea grana, l’elenc de Seligrat quallaria un primer temps on el joc local seria desarticulat a la zona defensiva del Nàstic. La bona defensa provocaria que l’Olot no finalitzés les seves jugades amb perill i que el Nàstic, mitjançant la recuperació després de pèrdua (a causa de la gran pressió i treball defensiu dels jugadors de Seligrat), tingués ocasions perilloses al contraatac on Oliva, Carbià, Brugué i Bonilla (de falta directa a l’últim minut del primer temps) podrien haver aconseguit el primer gol del partit. El Nàstic aguantava l’envestida olotina i quan tenia l’oportunitat de sortir amb verticalitat a l’atac: ho aprofitava de manera perillosa.

A l’inici del segon temps, l’efectivitat ofensiva del Nàstic es faria palpable als ulls dels jugadors i cos tècnic de la UE Olot amb el gol de Ribelles després d’una jugada assajada i dissenyada per la llibreta de Seligrat. El migcampista realitzaria un gran partit i seria el jugador, juntament amb Bonilla, més destacat del duel al Municipal. Ribelles estaria actiu durant tot el partit, present en totes les zones del verd i efectiu en el gol i la pressió individual al recuperar la pilota, a la zona del mig del camp, prèvia al golàs d’un Bonilla que, anteriorment, havia assistit a Ribelles al primer gol a pilota aturada de Nàstic.

La combinació Bonilla-Ribelles va demostrar, per una part, el poder ofensiu dels grana i, per una altra, el joc sense pilota del Nàstic amb la seva pressió col·lectiva i individual i la bona posició defensiva i ofensiva dels jugadors grana al verd per tal d’anul·lar el futbol de possessió de l’Olot a tres quarts de camp.

Després del segon gol grana, la UE Olot pujaria les revolucions i començaria a avançar línies en detriment d’un Nàstic que les reduiria, però, al contrari que el partit davant del Lleida, efectuant un gran joc defensiu en bloc baix i perillós al contraatac que, com s’ha comentat anteriorment, anul·laria per complet la finalització de les jugades dels locals.

L’Olot, amb el seu joc de possessió entre línies profundes i per les bandes, seria el protagonista de la pilota, però, en arribar a l’àrea grana no trobaria solucions per materialitzar les seves jugades degudes, en part, a la disposició i solidesa defensiva del Nàstic; a part de l’ordre en sortida de pilota evitant, en tot moment, nervis i recuperacions en pressió alta de l’Olot.

Per una altra banda, a part del joc defensiu i de resistència grana, Toni Seligrat encertaria amb els canvis de Pedro Martín, Fullana i Ballesteros. Veient que l’equip es feia fort en zona defensiva, el tècnic el va dotar de jugadors ràpids, amb qualitat ofensiva i perillosos en atac per tal d’iniciar contraatacs quan es tingués l’ocasió. Aquests canvis, a més, deixen entreveure el gran fons d’armari de l’equip i la gran distribució de minuts que dóna Seligrat als seus jugadors actualment. Amb aquests canvis revulsius, el Nàstic tindria l’oportunitat de marcar el tercer gol gràcies a un contraatac liderat per la gran velocitat explosiva de Pedro Martín i que Pol Ballesteros, el qual arrossegava molèsties a un dels seus bessons tan bon punt va sortir al camp, fallaria.

La victòria al camp de la UE Olot significa la tercera victòria consecutiva (segona fora de casa) pel Nàstic de Tarragona, però, a més, significa la maduresa dels seus jugadors grana per adaptar-se a tot escenari i sortir ben parat gràcies a la seva efectivitat ofensiva, defensiva i tàctica. El Nàstic resistiria, sobretot, en bloc baix, el joc de l’Olot i, mitjançant la solidesa defensiva, deixaria sense solucions ofensives en tres quarts de camp i a l’àrea defensada per José Aurelio Suárez a l’elenc local. Al futbol no es tracta, únicament, de saber jugar a l’atac; també s’ha de ser tàcticament efectiu en defensa per tal de començar noves jugades i repel·lir els atacs i gols rivals. El Nàstic, davant l’Olot, ho aconseguiria i, aprofitant les seves poques ocasions, sentenciaria el partit amb dos gols de llibreta tàctica (el de Ribelles) i qualitat individual (el de Bonilla).

L’equip de Toni Seligrat segueix creixent futbolísticament dia rere dia, cada jugador aporta qualitat a l’equip (gràcies a la diversificació de minuts i oportunitats del tècnic grana) i, de manera directa, fan al Nàstic més competitiu i capaç de jugar davant d’equips que volen imposar el seu joc; sortint, els grana, en la majoria de casos, victoriosos en anul·lar (amb el seu joc defensiu) l’ofensivitat rival per complet i sentenciant mitjançant la verticalitat ofensiva dels seus jugadors. Els partits davant el Badalona i la UE Olot son clars exemples de l’efectivitat ofensiva i joc defensiu del Nàstic de Tarragona davant d’equips que volen ser protagonistes amb la pilota. Pròxim objectiu: l’AE Prat.

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P