El club dels inconformistes

Tornem a guanyar fora de casa, quin escàndol d’equip! Dos gols a la segona meitat d’un partit molt entretingut ens van permetre sumar tres punts més i seguir amb el ple de victòries en aquesta segona volta: 9 de 9.

Segona victòria fora de casa i de manera consecutiva. Aquest equip va a més i no es conformen amb empats o victòries per la mínima. Un remat de cap de Ribelles i un coet de Bonilla ens permeten enlairar-nos més amunt del que ja estàvem.

Vam poder veure un Nàstic de notable a prop de l’excel·lent, però el millor jugador del partit té nom i cognoms: Javier Ribelles. El de Paterna es va convertir en un ésser omnipresent, estava a tots llocs en tots moments; tant en defensa com en atac. Jugador del Nàstic de dia, doctor a la tarda i tertulià al Chiringuito de Jugones a la nit. Si Javi ha de jugar sempre així Pedrerol ja se’l pot emportar cada setmana. Un partidàs de Ribelles que va sentenciar amb el primer gol i l’assistència a Bonilla pel segon.

No m’agradaria estar en la pell de Seligrat ara mateix, el bon rendiment de tots els jugadors fa més difícil la decisió de qui posar a l’onze titular, sobretot al mig del camp. Qualsevol alineació inicial podria ser un 11 de gala.

Ens vam trobar un Olot que portava 420 dies sense perdre a casa; la seva última derrota va ser el 8 de desembre de 2019 davant l’Orihuela per 0-1. El Nàstic no es va acoquinar davant aquesta dada i va sortir a guanyar amb una defensa sòlida en totes les línies del camp i una efectivitat més que suficient en atac.

Tornem amb els debats a la porteria que semblaven que es varen acabar fa cosa d’un mes, però ara han tornat a ressorgir amb l’arribada de Suárez. Seligrat va tornar a comptar amb l’asturià com el porter titular, sort que en aquest partit es va veure un Suárez més segur que a Badalona i va poder penjar la segona porteria a 0 seguida.

No vull malpensar, però això de seure a Gonzi dos partits seguits quan estava en un moment de plena forma em fa sospitar que la decisió és extraesportiva i per motius personals. Passi el que passi és una llàstima perdre’s a aquest porteràs, sense desprestigiar a Suárez.

A la línia atacant vaig trobar a faltar un “9” realment perillós i que sabés aprofitar les poques oportunitats que vam tenir durant la primera part. Gerard Oliva torna a tenir la metralleta descarregada i va estar molt fluix quan se’l va necessitar. Va tenir dues o tres ocasions que podrien haver acabat de millor manera, però tot van ser pèrdues constants.

Sumem 26 punts i ens apropem a l’Ibiza, que va punxar, per primer cop aquesta temporada, a casa davant l’Alcoyano. Només tres punts ens separen del líder del grup 3 en una hipotètica classificació de la 2ª fase. Amb una mitja de 2 gols per partit seguim sent l’equip més golejador de tota la categoria, però ara empatats amb el Badajoz, del Grup 5B, amb 26 gols els dos clubs.

A poques d’hores de tancar-se el mercat d’hivern hem de donar la benvinguda a uns quants noms nous, a part del ja anomenat José Suárez: Andrei Lupu, davanter procedent de l’Alavés B i excompany de Gonzi; Feras Al-Ghamdi, migcampista saudita que porta entrenant amb el primer equip des de fa un any i Guillem Jaime, lateral dret cedit pel Castellón fins a final de temporada.

D’aquestes tres noves incorporacions dels últims dies només destacaria i trobo realment necessària la de Guillem, el tarragoní arriba per fer-li competència a un Albarrán que està anant de menys a més i que fins ara l’únic substitut possible era Pol Domingo, que la seva posició natural és la de central i amb aquesta arribada serà el més afectat. Guillem Jaime també pot jugar com extrem dret i lateral esquerre, molt polivalent. Un fitxatge que aporta molta qualitat a una plantilla ja molt destacada.

Andrei Lupu i Feras no ho sé, sincerament, quina falta ens feien… Lupu ve com a punta, posició ja ocupada per Pedro Martín i Gerard Oliva. La incorporació de Feras sembla ser més per tema econòmic que no pas futbolístic, ja veurem quant juga i com ho fa, però el mig del camp no pot estar millor i pocs minuts el veig disputant, per això ha marxat Prudhomme.

Seguim líders una setmana més i a set punts del segon, el Lleida. Les coses s’estan fent molt bé i el partit de diumenge contra el Prat, sense menysprear-los que allà ens van empatar a l’últim minut, no hauria de ser gaire difícil. Tenim plantilla i uns resultats per permetre’ns estar il·lusionats, però que ningú es confiï que si l’Andorra guanya els dos partits ajornats se’ns col·loca a un punt i el següent partit nostre és al Municipal d’Encamp (o Prada de Moles).

Gaudim ara que podem i ja celebrarem de veritat quan toqui. Seguim fins al final, que encara queda molt i en volem més!

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P