Resistència de campió

Toni Seligrat sortia davant el Badalona amb José Aurelio Suárez de porter debutant; en defensa amb Albarrán, Marc Trilles (en detriment de Jesús Rueda), Quintanilla i Joan Oriol; al mig camp amb la connexió Miranda, Fullana i Bonilla (per tal de deixar lliure la banda esquerra a Joan Oriol) i a la punta de l’atac amb Gerard Oliva de davanter centre juntament amb Brugué i Carbià als extrems.

A l’inici del partit, l’elenc grana sortiria decidit i amb ganes d’imposar el seu joc vertical per les bandes. Amb Bonilla de titular, el Nàstic podia deixar lliure el carril esquerre (endinsant-se Bonilla a l’interior del mig camp) perquè Joan Oriol pogués avançar ofensivament pel lateral per tal de crear perill. La primera opció dels grana vindria degut a aquesta jugada entre Bonilla i Joan Oriol on Oliva, després de la centrada del cambrilenc, no aconseguiria, per mala sort, materialitzar l’ocasió ofensiva.

Un altre jugador a destacar durant els primers minuts actius del Nàstic i la primera part al complet seria Fran Carbià. L’extrem estaria actiu i fluid buscant els espais petits dins l’àrea aprofitant les passades filtrades (o amb conducció pròpia) per tal de rematar a porteria i crear perill a Dorronsoro. El partit de Fran Carbià davant el Badalona (i els darrers partits com a titular) resumeix el que està significant el jugador tarragoní per a Toni Seligrat i l’equip: profunditat, activitat perillosa dins de les àrees rivals, recerca d’espais ofensius, qualitat per conduir l’esfèric cap a l’àrea rival i, sobretot, gol (tot i no veure’l en aquesta jornada).

Tot i el bon inici dels grana i les bones actuacions individuals de jugadors com Fran Carbià, l’equip deixaria imposar el joc al Badalona passats els primers 10 o 15 minuts de la primera part. L’elenc escapulat buscaria, a causa de la poca activitat ofensiva del Nàstic, els espais entre línies dels grana (amb jugadors incrustats entre les línies) i l’activitat ofensiva i activa de Goyo per la banda esquerra.

El lateral seria, en certs trams del partit, un maldecap pels jugadors grana situats al sector dret (o esquerre en el posicionament de Goyo al Badalona) tant en atac com en defensa. Quan el Badalona no podia avançar mitjançant el joc posicional entre línies i obertura a les bandes, a causa de la pressió col·lectiva i individual grana, ho feia amb pilotes altes i llargues provocant córners i centrades (o pilotes penjades a l’espai) perilloses dins de l’àrea defensada per José Aurelio Suárez.

La primera part, doncs, estaria definida per la velocitat d’ambdós equips per tal d’arribar a la porteria rival, però amb un Badalona més ordenat que combinaria la possessió, la sortida ordenada de la pilota i les obertures llargues per les bandes o la zona central del verd per tal de buscar la ruptura de línies (amb passades filtrades); buscar centrades des de la banda o guanyar les esquenes amb les passades altes i llargues a l’espai. Durant la totalitat del duel, especialment però durant el segon temps, el Badalona mitjançant el seu joc combinatiu entre facetes posicionals i de joc llarg crearia ocasions de perill (no gaire excessiu) on diverses pilotes creuades a la porteria de José Aurelio serien protagonistes de l’atac escapulat.

El Nàstic, amb la seva velocitat de joc, en certs trams excessiva, es veuria dominat pel futbol de l’equip de Manolo González. El domini futbolístic del Badalona provocaria, durant el primer temps (i quasi tot el partit), que l’equip de Seligrat no pogués avançar ordenadament i amb un joc de possessió amb la pilota creant, d’aquesta manera, molt poques ocasions al no poder avançar més de dos quarts de camp.

La pressió del Badalona i, també, l’aturament del joc diverses vegades per faltes, provocaria que el Nàstic no pogués trobar gaires solucions des del mig del camp. Francesc Fullana no trobava bones solucions amb la pilota, Bonilla no aconseguiria realitzar un bon partit en la faceta ofensiva i, entre d’altres exemples, Miranda no estaria especialment actiu en la sortida de pilota ordenada dels grana per tal de realitzar, amb la possessió de l’esfèric, els contraatacs.

Aquest problema en atac obligaria als laterals grana a començar a crear, mitjançant la seva faceta ofensiva, un joc d’altura amb pilotes centrades i llargues a l’espai per buscar solucions ofensives dins de l’àrea del Badalona.

Una de les ocasions més clares dels grana (obviant el gol de Pedro Martín) seria una centrada llarga de Joan Oriol, a causa de no poder avançar passat el mig del camp, que passaria sola per tota la porteria escapulada i no trobaria cap rematador del Nàstic per enfonsar-la a la xarxa.

Si el Nàstic trobava inconvenients en atac buscava solucions; en aquest cas, les grans centrades i qualitat ofensiva per buscar espais amb pilotes llargues per part de Carlos Albarrán i Joan Oriol. Tot i el mal joc, l’equip grana tindria ocasions clares durant el primer temps que, a la segona part, brillarien per la seva absència a favor de les ocasions del Badalona, tot i el gol de Pedro Martín.

Després d’una primera i segona part del duel dominades pel joc del Badalona, sent l’equip que protagonitzaria la majoria d’ocasions ofensives en favor de la passivitat del Nàstic en el seu joc ofensiu i, en certs trams, defensiu (la defensa no protagonitzaria un dels seus millors partits, tot i no encaixar gol), arribarien els canvis i, de manera directa, un plus de velocitat i activitat en atac amb un Joel Lasso que mitjançant una centrada magnífica assistiria a Pedro Martín per marcar el gol de la victòria grana. El davanter malagueny, aprofitant la seva altura i corpulència, es col·locaria a la millor posició possible a l’àrea rival i s’imposaria a la defensa escapulada per tal de rematar amb força amb el cap per marcar, in-extremis, el gol de la victòria grana.

En definitiva, el Nàstic no quallaria ni molt menys el seu millor partit de la temporada. En tot cas, el duel recordaria als primers partits de la competició on l’absència de solucions ofensives impedien al Nàstic estar fluid en atac i, en certs trams, en defensa i al mig del camp (al no connectar els dos pols de l’equip).

Tot i el domini del Badalona durant certs trams del primer temps (on el Nàstic, això si, tindria les ocasions més clares) i la totalitat del segon temps; el Nàstic resistiria i donaria l’estocada a l’últim minut. Una reacció d’un equip que mai dóna per perdut un partit i que, tot i els inconvenients, sap redimir-se i aixecar el cap a temps per reaccionar.

El gol de Pedro Martín visibilitza que el Nàstic és un equip que pot arribar a patir i no trobar el seu joc, però que, tot i aquests inconvenients futbolístics, mai dona per perdut un partit. El vestuari està unit i mai es rendeix i això, a la Segona B, és molt positiu per un Nàstic que es va emportar els tres punts de Badalona en un partit de raça i propi d’un equip competitiu que, tot i en els mals moments, mai se’l pot donar per vençut.

Pròxim objectiu: l’Olot.

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P