Dos punts perduts

El passat diumenge el Nàstic va encetar el 2021 al Nou Estadi. El 2020 fou un any estrany on l’equip va demostrar una clara línia ascendent; des d’una evident millora a inicis d’any fins al confinament, que va acabar prematurament amb una temporada per oblidar i l’inici d’aquesta nova i il·lusionant temporada.
Esperem que aquest 2021 sigui un any que ens porti dues bones notícies: l’anhelat ascens a Segona Divisió i, especialment, el retorn de tots els nastiquers al Nou Estadi. Però, pensant en els dos propòsits del 2021, l’any no ha començat de la millor manera.

El repunt dels casos de coronavirus complica un possible retorn al Nou Estadi, i l’empat de diumenge, posa en perill el liderat del Nàstic. Si l’Andorra guanya el partit pendent que li queda, podria avançar als granes i tenir una avantatja d’un punt sobre els homes de Toni Seligrat.

Diumenge el Cornellà, que portava quatre jornades sense ensumar la victòria (el seu últim triomf el va aconseguir al Camp d’Esports de Lleida), va posar en molts problemes a un bon Nàstic, després d’eliminar a l’Atlético de Madrid entre setmana a la Copa del Rei, demostrant així el gran nivell del nostre subgrup.

El Nàstic, sense Fullana ni Fran Miranda a l’alineació titular, va començar demostrant una gran superioritat sobre el seu rival. Amb pilota els atacs granes creaven molt de perill sobre la porteria de Ramón, i en defensa l’equip de Seligrat no deixava als del Baix Llobregat donar dues passades seguides i, amb una molt bona pressió després de la pèrdua, recuperava l’esfèrica amb rapidesa, deixant unes estadístiques de possessió més semblants a les del Barça de Guardiola que al Nàstic de Seligrat.

Finalment, en un dels atacs, Albarrán va posar una gran centrada a l’àrea perquè Roger Brugué, guanyant-li l’esquena a la defensa de cinc que va disposar l’equip barceloní, avancés al Nàstic i anotés el seu quart gol de la temporada.
Però els minuts van anar passant i el Nàstic, tot i que va seguir assetjant la porteria visitant, no aconseguí augmentar la seva ventatja. En aquest escenari qualsevol errada pot ser molt penalitzada i justament això és el que va passar. Una vegada més Albarrán fou l’assenyalat quan, després de recuperar la pilota prop de la frontal de l’àrea de Gonzi, va intentar driblar a Eloy Gila en una zona en què no es pot regatejar mai, i l’exjugador grana i actual capità del Cornellà li va llegir les intencions, li va pispar la cartera i, finalment, Chiki empatà el partit en l’única aproximació dels homes de Guillermo Romo.

La desgràcia grana no acabà aquí i pocs minuts després, quan el partit seguia un guió similar al dictat fins al moment, Bonilla, que no va tenir el seu millor partit, va errar en l’entrega d’una passada que interceptà Agus Medina prop de la frontal de la seva àrea, i el mateix migcampista barceloní va començar el contraatac que acabà amb una passada interceptada per Ribelles, però el mal control posterior de Quintanilla va permetre una vegada més a Medina recuperar la pilota i definir davant de Gonzi, anotant el gol després de recórrer gairebé 80 metres.

Era justament abans del descans i el Nàstic va comprovar que no es pot perdonar, perquè un Cornellà inferior durant la primera meitat va aconseguir avançar-se mitjançant una efectivitat brutal que va penalitzar cadascun dels errors que van cometre els homes de Seligrat.

A la segona part vam veure un Nàstic amb menys idees i un Cornellà més ben plantat i molt curós amb la seva línia defensiva de cinc homes que tancaven tots els espais a l’atac grana sobre la gespa del Nou Estadi. A més, el Cornellà amenaçava amb contres molt directes i ràpides que van obligar a la defensa grana, i en especial a Quintanilla, a demostrar la seva seguretat i velocitat després dels errors comesos a la primera part.

Seligrat tractava de fer substitucions per a intentar sacsejar el partit i aprofitar el cansament dels jugadors visitants que havien fet un gran esforç a la Copa del Rei entre setmana, però la defensa verd-i-blanca es va mostrar molt segura en tot moment.

L’entrada de Ballesteros al terreny de joc va aportar molt de desequilibri a banda esquerra, realitzant un parell de jugades deixant enrere dos o tres defenses, posant al Cornellà en alerta i demostrant que l’etiqueta de revulsiu se li comença a quedar molt petita al de Vilassar de Mar.

Des de la dreta Albarrán es dedicava a centrar a l’àrea gairebé totes les pilotes que li arribaven, algunes amb més bona punteria que d’altres. Finalment, en una d’aquestes, el lateral badaloní va posar una centrada forta, tensa i amb la corba justa perquè el mateix Ballesteros entrés des del segon pal i empatés el partit a vint minuts del final, col·locant-se juntament amb Brugui com el màxim golejador de l’equip tot i la poca participació de la que gaudeix.

En els últims minuts es va buscar el gol que deixés els tres punts a casa i que assegurés el títol d’hivern pel Nàstic, però finalment, i tot i que fins i tot Gonzi va pujar a rematar l’últim córner amb empat al marcador (arriscant-se a un possible contraatac que deixaria al Nàstic sense sumar), el marcador no es va moure.

Finalment empat; seguim imbatuts des de la primera jornada i la setmana que ve rebrem al filial del Barça, que, ara mateix, és el més immediat perseguidor dels granes al Nou Estadi. Veurem si torna per fi un mig del camp amb Fullana i Bonilla als interiors.

Les últimes setmanes Seligrat està apostant per l’empenta i arribada de Fausto, però en la meva opinió el mallorquí i el sorià conformen la millor parella d’interiors que tenim i ens donen molt de control a la medul·lar.

Seligrat no sembla disposat a renunciar a la potència física i les centrades d’Albarrán des de la dreta, tot i el bon rendiment de Pol Domingo quan té oportunitats i les contínues errades greus del badaloní, així que segurament ens haurem de seguir resignant a veure al de la Pobla de Montornès a la banqueta i resar perquè Albarrán no cometi cap errada.

Ara és important mirar endavant i continuar centrats en nosaltres; tan sols s’ha completat la meitat del campionat i tot va molt ajustat. Qualsevol entrebanc et fa caure moltes posicions a la taula i cal seguir amb la mateixa línia i ambició que fins ara per a reafirmar-nos com a un dels favorits a l’ascens.

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments
0
Participa al debat i comenta aquesta notícia!x
()
x