Seligrat encerta, Fullana i Ballesteros sentencien

Toni Seligrat iniciaria el partit amb la novetat de Pol Domingo al lateral dret, en substitució del sancionat Carlos Albarrán, amb Quintanilla, Marc Trilles i Joan Oriol acompanyant-lo a l’eix de la defensa. Al mig del camp, Bonilla tornaria a la titularitat unint-se a Fausto Tienza i Miranda. A la zona d’atac, per una altra banda, Pedro Martín es col·locaria, novament, a l’extrem esquerre per aprofitar el seu físic i capacitat d’infiltracions diagonals a l’àrea rival; Gerard Oliva sortiria com a davanter referència de l’equip i Roger Brugué a l’extrem dret de l’elenc tarragoní.

La titularitat de Pol Domingo, el jove de la pedrera grana, seria del tot beneficiosa per Toni Seligrat. El lateral dret de La Pobla de Montornès protagonitzaria un gran partit aportant calma, físic, bon tacte amb l’esfèric i una gran qualitat per treure la pilota jugada i mantenir l’eix de la defensa sòlid sent, a més, un tot terreny intercanviant la posició de lateral i defensa central (quan Marc Trilles va marxar substituït). A les accions de Pol Domingo per treure la pilota jugada, se li sumaria l’ajuda de Fran Miranda i la seva funció de pivot per tal d’oferir-se en ajudes de sortida de pilota i crear jugades en llarg cap a les bandes.

El Nàstic, durant la gran majoria del partit, plantejaria un joc d’altura per tal de desarticular la sòlida defensa del Llagostera i crear perill mitjançant les centrades i les internades a l’àrea des de la banda. El sector dret (amb Pol Domingo, Fran Miranda i Brugui) seria el més actiu durant la primera part, però els jugadors de la banda esquerra també crearien bastant de perill amb un Joan Oriol alliberat amb un gran paper ofensiu; un Pedro Martín incisiu per la banda esquerra amb les seves internades al centre de la medul·lar ofensiva i un Bonilla excels en velocitat, picardia (al «provocar» l’expulsió de Julen Monreal) i efectivitat des de la banda esquerra amb l’assistència al primer gol de Gerard Oliva. Fausto Tienza aportaria solidesa al mig del camp i una opció més en les aspiracions ofensives del Nàstic.

Durant el partit cal destacar també el gran paper de la defensa grana. Jugadors com Marc Trilles i Álex Quintanilla (sent el jugador defensiu més destacat del partit) van mantenir sòlida la línia defensiva grana obligant al Llagostera a buscar, mitjançant passades filtrades i amb altura, les esquenes dels defenses o crear perill mitjançant la pilota aturada: l’acció més perillosa de l’equip de la Costa Brava arribaria després d’una passada a l’espai i al superar, Andreu Guiu, l’esquena de la defensa del Nàstic. Al Llagostera li va costar molt, quan prenia la batuta de la possessió de l’esfèric, superar les línies del l’equip de Seligrat, i el porter Gonzi no va patir en excés.

Després de l’expulsió de Monreal, l’equip d’Alsina decauria i cauria a les urpes del conjunt de Toni Seligrat i el seu joc ofensiu. Gerard Oliva tornaria a marcar (el primer gol del partit) per redimir-se: la seva excel·lent posició a l’àrea rival li permetria rematar a plaer a la porteria de Marcos després d’una gran centrada de Bonilla des de la banda esquerra. L’atac pels laterals era la solució per trencar el joc sòlid i defensiu del Llagostera (abans del partit davant el Nàstic havia encaixat únicament 2 gols) i els grana ho van aconseguir posant en dificultats als visitants amb les diverses ocasions que va tenir des de la banda. Tot i la diana de Gerard Oliva, el segon gol no arribava i el Llagostera no es rendiria tan fàcilment tenint, el Nàstic, la remuntada del Lleida encara a la ment.

Seligrat (cal remarcar, també, els seus aspectes positius) va reaccionar i, davant el poc avanç de les línies del Llagostera, va veure que un joc amb més calma i possessió de pilota seria l’opció indicada per tal de no patir i aconseguir alguna oportunitat per sentenciar el partit. Fullana capitanejaria el mig camp del Nàstic aportant qualitat amb la pilota, calma i l’opció de trencar les línies del Llagostera (amb la seva gran visió de joc) per crear opcions ofensives dirigint d’aquesta manera la possessió grana per evitar cedir la pilota al Llagostera. La forta pressió del Nàstic tampoc va permetre al Llagostera, en certs trams del partit, poder avançar amb perill i decisió.

L’elenc visitant, amb inferioritat, va jugar sota el domini de la possessió grana i va cometre l’error de no avançar línies per tal de buscar l’empat. El Nàstic, amb la calma que li donava Fullana amb la seva entrada, va olorar la sang i va aconseguir marcar el 2-0 i el 3-0 obra de dos dels revulsius del nou plantejament de Seligrat durant els últims minuts del duel: el propi Francesc Fullana i Pol Ballesteros.

L’extrem de Vilassar de Mar s’ha reafirmat com un gran revulsiu per Seligrat i una nova opció per a l’onze titular del Nàstic gràcies a la seva qualitat i el seu gol (i els que porta), una altra vegada, iniciat des de la banda. A més, el joc i qualitat de Francesc Fullana rebria (per fi) la recompensa del gol. La seva visió de joc i la seva qualitat creativa són punts molt positius pel joc i el futbol del Nàstic de Tarragona.

En conclusió, tot i la inferioritat del Llagostera durant la major part del segon temps, el Nàstic aconseguiria desarticular el joc dels visitants i crear grans ocasions ofensives mitjançant la qualitat dels jugadors grana per les bandes. La solidesa de la defensa amb unió al mig del camp (ajudant en la sortida de l’esfèric cap a les bandes) dificultaria al Llagostera crear accions perilloses obligant-los a jugar en llarg, aprofitar els espais a l’esquena dels centrals del Nàstic i les oportunitats (i qualitat dels futbolistes d’Alsina) a pilota aturada. També, en major part gràcies a les decisions de Seligrat, l’equip no va cedir el joc al Llagostera durant els últims minuts: un factor que si va passar a Lleida i que va finalitzar de la «pitjor» manera possible. Tot i la remuntada dels locals, vam puntuar.

Els revulsius del tècnic grana van aportar calma i van dirigir a l’equip, en el cas de Fullana, per tal de dominar, mitjançant el tracte amb l’esfèric i la pressió individual i col·lectiva, al Llagostera que no va voler prendre la iniciativa en atac per empatar. Les accions ofensives per la banda -i el que suposaven pel Llagostera i el seu joc tàctic- i els revulsius com Pol Ballesteros i Fullana, van sentenciar el partit. L’encert de Seligrat en el plantejament tàctic, durant els 90 minuts, i la gran lectura del context del duel van finalitzar amb un gran partit del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi davant un gran rival (i el que ha suposat en la recent història del Nàstic) com el Llagostera.

Pròxim objectiu: l’Espanyol B.

També et pot interessar...

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

P