Un final d’inici

Foto: Gimnàstic de Tarragona

Diumenge d’alegries i bogeria el que es va viure al Nou Estadi davant l’Andorra. Per tal d’iniciar el partit, Toni Seligrat faria diversos canvis a l’onze després del fatídic empat de la jornada passada enfront el Prat: Amang partiria com a parella d’extrems amb Brugui, deixant a Ballesteros a la banqueta; Rueda substituiria a Trilles a l’eix de la defensa i Wilfred partiria de titular a la porteria grana.

El Nàstic iniciaria el partit amb ganes de marcar i ferir a l’Andorra. L’alta pressió col·lectiva i individual provocaria que l’equip visitant no pogués realitzar un correcte joc de possessió amb la pilota i hagués de buscar solucions més arriscades i que, en la majoria de casos, no solucionaven la situació sobre el verd. El Nàstic volia la pilota (amb la forta pressió) i quan l’aconseguia, intentava sempre descarregar-la amb perill a la porteria rival: la primera ocasió, obra del gran joc ofensiu de Brugué, arribaria als dos minuts d’haver-se iniciat el partit.

L’Andorra es veia bloquejat davant el joc local del Nàstic i va començar a buscar espais per tal de fer mal entre línies i buscar, mitjançant el contraatac i les recuperacions en zones altes, contraatacs perillosos i remats a la porteria de Wilfred. Així arribarien els dos gols dels visitants: un contraatac fulminant amb una finalització excel·lent de Carlos Martínez i una recuperació, després d’un mal refús de Wilfred, que acabaria dins de la porteria després d’un gran remat de Bover.

Tot i l’ofensivitat del Nàstic, a l’arribar a 3/4 de camp i finalitzar la jugada, l’equip es difuminava. Fullana feia de timó per tal de dirigir el joc ofensiu a les bandes; i els extrems, mitjançant la seva velocitat en carrera, centraven la pilota a l’àrea de l’Andorra. La mala col·locació de Gerard Oliva durant la primera part en aquestes accions (centrades) no permetien l’equip de Toni Seligrat rematar la pilota a la porteria de Bañuz amb perill. El davanter de Riudecanyes no exercia el rol de «9» i es movia més pels laterals de l’àrea o en una posició més endarrerida a la de Brugué per tal de trencar línies amb les seves passades: com a exemple, una bona passada filtrada d’Oliva va estar a punt d’arribar als peus de Brugué perquè marqués en l’u contra u. Gerard Oliva va estar actiu, fort en la pressió i atent a les línies rivals, però novament poc incisiu en el remat i la seva recerca com a davanter centre i «9» d’àrea que és. Ha de millorar en aquesta faceta ofensiva.

Per una altra banda, Amang no realitzaria tampoc el seu millor partit. L’extrem esquerre del Nàstic jugaria molt precipitat i les seves accions de perill no van acabar materialitzant-se de manera efectiva. El seu joc ràpid i imprecís acabaria amb diverses pilotes a terra de ningú que recuperaria l’Andorra al seu favor. Joan Oriol li demanava calma amb l’objectiu de que es compenetressin i s’incrementés el perill per aquella zona. Finalment no va ser així.

Després d’entrar a vestuaris i amb el segon gol de l’Andorra al sortir-ne, els jugadors grana miraven incrèduls el marcador. El seu joc era el dominador el partit; havien anul·lat, mitjançant la pressió i l’ofensivitat, el futbol de possessió i tacte de l’esfèric dels visitants, però el plantejament inicial de Seligrat i els canvis respecte al partit de la jornada anterior no van tenir efecte. No es van materialitzar correctament les jugades de perill grana i l’Andorra, al reinventar el seu joc i buscar contraatacs o situacions favorables a l’àrea del Nàstic, s’avançaria al marcador tot i ser inferiors en joc i sensacions. Les accions més perilloses del Nàstic, a part de la doble acció de Brugué a l’iniciar-se el partit, van arribar per part dels dos centrals granes (Rueda i Quintanilla) en accions a pilota aturada. El paper de la zona alta de l’equip ha d’augmentar el seu protagonisme en atac i ser més efectius.

És durant aquest tram del partit (guanyant 0-2) quan l’Andorra posaria una marxa més i començaria a estar còmode al terreny de joc. Les ocasions visitants augmentarien i la possibilitat d’un tercer gol en contra de l’equip de Toni Seligrat era més que possible. El Nàstic, tàcticament i ofensivament, estava negat.

L’expulsió d’Albarrán crearia més perill per l’Andorra. A l’estar la banda esquerra completament lliure, moltes accions perilloses de l’equip visitant es van realitzar pel carril d’Albarrán gràcies a la velocitat i perillositat de Martí Vilà (li anul·larien el 2-3 per fora de joc, després d’una internada en solitari pel carril de l’expulsat Albarrán). Tot i la mala situació dels grana (0-2 i amb un menys) el partit faria un gir dràstic de 180º amb la sortida al camp de Fran Carbià i Fausto Tienza.

L’extrem esquerre sortiria amb ganes de marcar i crear perill, oferint-se en diverses desmarcades i demanant la pilota. La insistència de Carbià culminaria amb una gran passada de Bonilla a l’espai i, encara que l’extrem tarragoní no arribés a temps per rematar degut a la sortida de Bañuz, Gerard Oliva estaria en la posició perfecta (i idònia) per tal d’aconseguir el rebot del porter de l’Andorra i marcar l’1-2 amb una gran vaselina fora de l’àrea. El pistoler de Riudecanyes va actuar correctament i marcava el seu segon gol de la temporada. Ara si, en l’acció del gol, estava on havia d’estar per tal d’alleugerar la distància grana al marcador.

Després d’arribar l’1-2, el poder ofensiu i la materialització de jugades en atac que durant l’inici del partit no s’havien vist es van culminar durant els últims 20 minuts en una remuntada històrica. Brugué, amb dos gols, seria l’MVP del duel davant l’Andorra. Va ser l’encarregat de dirigir l’atac grana i va estar atent, incisiu i sempre preparat per tal de buscar la millor opció per crear perill i marcar. Tenim un senyor «10» al Nou Estadi; tenim a Roger Brugué i això és molt positiu.

Tot i el 4-2 no es pot obviar el mal plantejament de Toni Seligrat durant l’inici del partit. L’equip va ser dominador i va generar més ocasions que els visitants, però, al contrari que l’Andorra, no va saber aprofitar les oportunitats de perill que va tenir (abans de la remuntada). L’expulsió d’Albarrán podria haver sigut la sentència, però al desplegar definitivament el poder en atac grana i el caràcter d’equip guanyador amb els jugadors idonis per fer-ho es va aconseguir la victòria i es van marcar 4 gols en 20 minuts. Cal modificar molts aspectes perquè aquest Nàstic comenci a imposar-se des de l’inici del partit i que la superioritat vista durant aquestes últimes jornades acabi amb gols i sense patiment.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments
0
Participa al debat i comenta aquesta notícia!x
()
x