Punyalada al Sagnier

Quan més feliços ens les prometíem, quan semblava que podríem encetar una dinàmica positiva, quan ens col·locàvem a les posicions de privilegi de la classificació…arriba el Nàstic i et recorda que som uns desgraciats.

Després d’un partit duríssim en un camp difícil et deixes empatar al 90. Disculpeu, però aquests detalls són els que diferencien a un equip guanyador a un simple aspirant, que, per molt que em costi admetre-ho, és el que som ara.

Algú dubta que això amb Manolo Reina, Xavi Molina, Manolo Martínez i Xisco Campos no ens hagués passat? Doncs aquesta és la diferència.

Una altra diferència amb l’equip que va ascendir el 2015 és que en aquella plantilla teníem molt de perill a l’atac; Marcos i Rayco es mostraven com a davanters intractables i, a més, Lago Junior, Jean Luc o Rocha també portaven verí en quan s’apropaven a la porteria rival.

Ara, si bé crec que tots els jugadors d’atac del Nàstic són molt bons, falta algú inspirat de cara a porteria. És que tinc la sensació que el nostre jugador més perillós és Bonilla, i és un interior. Necessari reactivar d’alguna manera l’instint assassí dels davanters.

Gerard Oliva no viu un bon moment. El seu treball baixant pilotes i pressionant a la defensa rival és encomiable, però si no marca els gols que se li demanen (i per ocasions no serà) cal canviar-lo. Pedro Martín va demostrar, fa dues temporades al Lleida, ser un jugador amb molt de gol, i reubicar-lo al 9 una altra vegada podria convertir-lo en el killer que l’equip necessita, mentre que a l’esquerra podrien jugar futbolistes que es mouen amb més naturalitat per banda com Carbià, Ballesteros o Amang, que també haurien de sumar bones xifres de gols si estan amb confiança.

Finalment, en defensa l’equip és bastant sòlid, tot i que els ensurts que patim solen ser bastant seriosos. També el gol del Prat és una errada d’alevins incomprensible, però vull pensar que és fruit de l’esgotament d’estar aguantant amb 10 jugadors des de l’expulsió de Trilles i que no tornarà a passar.

Una acció totalment evitable i infantil del central valencià que, després de mostrar bon nivell en els minuts que li havia donat Seligrat fins ara, inclús en el partit al Sagnier fins a la seva expulsió, va cometre un error que, segurament, fou el principal culpable de la pèrdua de dos punts al Prat. Veurem com afecta això a la seva participació en l’equip.

Com dic cada setmana, només queda seguir. Aquest diumenge arriba al Nou Estadi un dels rivals més durs de la categoria, l’Andorra de Gerard Piqué, que va començar la temporada amb alguns dubtes però que va vèncer al Barça B en l’última jornada, sumant els primers tres punts de la temporada. Una victòria grana reafirmaria al Nàstic com a un equip amb aspiracions ambicioses, i és l’únic que hem de pensar: cal fer del Nou Estadi un fortí inexpugnable començant per diumenge.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments
0
Participa al debat i comenta aquesta notícia!x
()
x