Al tanto que va de canto

Jo, que ja em veia posant al titular d’aquesta columna “Líders” i au! Regalet amb llacet al darrer minut. Cada vegada que veig la repetició del gol m’agafa de tot; centrada sense cap jugador a prop, on el jugador del Prat pot decidir què coi fer, on dirigir la pilota…i rematada del davanter Padilla (sol com un mussol) davant la passivitat de la defensa grana. Ole tu! Veient el que quedava i amb el que ens estem jugant, amb jugadors -i perdoneu l’expressió- amb els ous pelats de moure’s en aquestes situacions, és imperdonable. Ens havíem de menjar la pilota amb patates, fer uns quants “rampes Reina”, el que fes falta, coi! Però mai perdre així. Ara mateix cada punt és or i al Sagnier en vam regalar dos que a la llarga, fins i tot, poden ser importants.

De l’expulsió de Trilles què podem dir…Doncs que cal fer-s’ho mirar, noi. No podem anar d’aquest pal pel món, i encara vam tenir sort de que no anés al carrer Pol Ballesteros; li va anar d’un pel quan l’àrbitre li va perdonar la segona groga.

En fi, hem perdut una bona oportunitat de ser líders del subgrup però, tot i això, encara estem a la zona de privilegi de manera fictícia pels partits ajornats: qui no es consola és perquè no vol.

Remarcar novament el partit molt fluixet de Gerard Oliva, que ja comença a emprenyar al personal. Les xarxes socials treien foc; molta lluita i brega però al de Riudecanyes se l’hi ha de demanar gol i, de moment, en porta un (i de rebot). La veritat és que em sap greu, ja que personalment em vaig alegrar molt de la seva renovació, tenint com a refèrencia el seu final de temporada passat.

Seligrat em segueix descol·locant, què voleu que us digui; diumenge partit en un camp petit, on el joc fluid és complicat. Va i treu a Fullana de titular, quan potser el de diumenge sí era un partit per un mig del camp destroyer al que fins l’anterior jornada ens tenia acostumats. En fi.

A la defensa, la banda de Joan Oriol era l’autovia Pau Casals. Sí que no van arribar gaire, tot sigui dit, però les centrades amb més perill venien d’aquella banda. Per contra molt bon partit a l’altre costat de la defensa amb un Pol Domingo colossal i amb un bonic duel amb Sergio Montero del que el de la Pobla de Montornès en va sortir clar guanyador.

La defensa no em preocupa (tot i l’errada de diumenge), però sí el mig del camp, on estem fent masses invents. Al davant la falta de gol és preocupant; cal que Pedro, Gerard, Carbià i Pol Ballesteros despertin ja. De Brugui i Joel Lasso res a dir; de moment els millors atacants en aquest inici de temporada. Falta encara veure com està Pol Prats, però de moment seguim a l’espera.

Proper rival l’Andorra, que juntament amb L’Hospitalet són els equips més en forma dels que he vist fins ara.

Juguem a casa, cosa que ens va bé donat que a Andorra ja comença a fer-hi fresqueta, camp petit, mullat…així que millor jugar allà més endavant, quan arribi el bon temps.

De ben segur serà un partit on ens demanaran molt i que caldrà estar al lloro, qualsevol errada davant l’equip del Principat ho pagarem molt car.

En aquest subgrup hi haurà garrotades, però a l’altre del nostre grup Deu n’hi do també. Cal anar-hi fent una ullada de tant en tant per veure possibles rivals. Els tres primers classificats són l’Ibiza (que ja l’any passat va fer una gran temporada), l’Orihuela i l’Hércules. També és una classificació on els partits ajornats poden fer algun canvi, però de moment aquests són els primers.

Vinga família, juguem davant el líder que porta tres empats i una victòria; no serà un partit fàcil, així que molta força i a pels tres punts, no queda altra.

Fins el proper dimecres! Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!

Jaume, “nastiquer de comarques”

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments
0
Participa al debat i comenta aquesta notícia!x
()
x