Anem a Can Ferrando

Ja ens tocava que, per una vegada, els astres s’aliniessin a favor nostre, òndia!
La que falla als darrers minuts del descompte el jugador del Valencia Mestalla davant Bernabé i amb un company (sol com un mussol) a la seva esquerra és, si ets aficionat de l’equip taronja, per baixar al camp i inflar-lo a calbots.

Destacable la ràpida reacció de Bernabé, que no s’està per històries, treu ràpidament i de la seva sortida de pilota arribarà la falta i posteriorment el gol del Nàstic.

Sí, ens treiem l’espineta de la passada jornada, però no oblidem que si ens arriben a marcar en aquesta jugada seria el segon partit on la palmariem al darrer sospir, així que cal anar més amb compte, que aquí el més ruc fa rellotges.

Important victòria que ens permet respirar un xic i anar a La Nucía (on ningú ha guanyat encara) amb un xic més de tranquil·litat i optimisme.

Jugar a l’estadi Camilo Cano (camp amb una capacitat per a 3.000 espectadors) no serà gens fàcil. L’equip valencià porta una línia regular si parlem de resultats: sis partits guanyats, set empatats i set perduts; està a l’onzena posició de la classificació, només tres punts per sobre del Nàstic, el que fa encara més important rascar algun punt d’allà.

Els seus jugadors referència en atac són Titi, que porta sis gols, i Fofo, ex del Llagostera, que en porta cinc.

A mi em va semblar un dels equips més fluixets que han passat per Tarragona en el partit de la primera volta, però si hi ha algú que coneix el tarannà nastiquer aquest és César Ferrando, així que no ens encantem gaire.

Ospa! Ara em ve al cap (coses d’avi cebolleta grana) una anècdota que segurament els que van assistir a aquella convocatòria d’accionistes recordaran, quan un petit accionista va fer la pregunta: “Per quin motiu el Nàstic estava jugant a casa -feia ja uns partits- amb samarreta negra (aquella on sortien els noms dels pobles) quan la samarreta nostra és grana i a casa cal anar així?”
Llavors l’encara president Xavier Salvadó li va dir que Ferrando era molt supersticiós i que aquella samarreta semblava que li donava sort. El mateix accionista li va contestar: “No tenim al Nàstic un psicòleg pels jugadors? Doncs no fóra possible que pel mateix preu es miri al Ferrando, també?”. El show a la platea us el podeu imaginar, quins riures…

En fi. Bromes a part recuperem artilleria, el mig del camp fa patxoca i la defensa, si us plau, prou de gols en pròpia porta! Bernabé es va trobant cada dia millor.
Amb aquestes referències podem anar a pels tres punts, però com a Seligrat li surti la vena Amarrategui a la segona part tornarem a palmar, ja us ho dic ara.

Vinga família, ens veiem la propera jornada. Fins al final, força Nàstic!

Jaume, nastiquer de comarques

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments