Jesús Rueda salva els mobles en l’últim sospir (2-1)

Un gol del central al 92 permet remuntar un partit que s'havia posat coll amunt a la primera meitat, on el Nàstic ha merescut més

Els gols tenen diverses capacitats. Les de generar alegria, tristor, ràbia i impotència. Però també serveixen per altres coses. Poden crear amnèsia a tots els qui els celebren i mals de cap als qui els reben. Poden fer-te oblidar de tot. El gol de Jesús Rueda ha tapat un partit fluix del Nàstic de Tarragona, que podia haver perdut en alguna de les tres ocasions clares que han tingut els visitants al segon temps.

Tres ocasions, que d’entrar, haguessin suposat la victòria del València Mestalla i l’enfonsament del Nàstic. En aquest cas, no ha estat Bernabé Barragán el salvador. Sinó el desencert dels jugadors que han definit i els del Nàstic que han defensat.

La igualtat entre jugadors que no saben definir i no saben defensar s’ha desequilibrat a la primera ocasió dels visitants. Ha estat poc abans del descans, en una jugada de Musah que ha entrat com ha volgut dins l’àrea, superant defenses que han suposat poca dificultat. En la imatge hi surten Javi Bonilla, que per culpa d’una falta no ha pogut continuar la jugada amb el migcentre, i Juan Rodríguez, molt tou a l’hora d’evitar la incursió.

Un gol que ha arribat després de què Fran Carbia s’anticipés a Pol Valentín i rematés una pilota amb el cap que sortiria llepant el pal dret de la porteria. L’altre destacat del primer temps, pel bo i pel dolent, és Javi Bonilla, amb dos llançaments des de fora de l’àrea, dels quals un ha donat al pal. El lateral és un jugador que suma molt en atac, però que no serà recordat per culpa de la seva defensa tan fluixa. Un aspecte que es pot considerar normal veient que és un extrem reconvertit a lateral.

Foto: Gimnàstic de Tarragona

La reacció grana no s’ha fet esperar. Lluny de sortir tocats del vestidor, Toni Seligrat ha donat amb la tecla dins del vestidor. En un centre de Javi Bonilla el defensa visitant David Castro ha notat com Amang, que ha tornat a la titularitat, l’impedia poder rebutjar la pilota i, davant la indecisió ha tocat la pilota amb el pit per fer-se-la col·lar a la pròpia porteria. Per fi els grana fan un gol sense fer-lo.

El Mestalla perdona, Jesús Rueda remata

Després d’igualar el partit, el Nàstic ha tingut dificultats per desplegar el joc que s’havia vist al primer temps. Imprecisions en la sortida de pilota, jugades precipitades i preses de decisions dolentes. Un equip que, potser desesperat per marcar el gol de la victòria, s’ha descuidat del darrera. I si aquest equip no presta atenció en defensa, ja han begut oli. Tres ocasions clares del Mestalla per igualar que gràcies a Santa Tecla i Sant Magí no han entrat. No volien que el pastís d’aniversari dels 134 anys del club se’ls poses malament als aficionats del Nàstic.

Foto: Gimnàstic de Tarragona

Les dues primeres ocasions han vingut després d’una clara ocasió de Fran Carbia i el protagonista ha estat Jordi Sánchez, un jugador que ha portat de corcoll als defenses granes i que ha demostrat ser el jugador més perillós. Per les ocasions que generava i no pas per la seva definició, ja que ha tingut el gol a les seves botes en dues ocasions.

La més clara, però, ha estat d’Escobar. El davanter ha enviat la pilota fora després de què la defensa grana, amb un seguit de despropòsits i desencertada per rebutjar la pilota ha deixat al davanter sol davant Bernabé. El jugador ha llençat molt desviat i tot el Nou Estadi ha esbufegat.

Foto: Gimnàstic de Tarragona

Els mateixos que veien com per presència divina el Nàstic no perdia han estat els qui pocs instants després donaven salts d’alegria i embrutaven els seus seients. El culpable: Jesús Rueda i el seu gol. La capacitat de esborrar tot el partit de sobte per resumir-lo amb aquell instant d’alegria que ha arribat a poc més de dos minuts del final del temps extra. Un remat de Jesús Rueda amb el peu habilitat per un defensa visitant, que ha deixat la pilota morta dins l’àrea.

Un gol que tapa un partit gris del Nàstic i que deixa als grana una mica més lluny del descens, però fa tocar de peus a terra. No hem de mirar més enllà. Aquesta temporada no toca. Està escrit que haurem de patir i fer les coses més bé de cara a la temporada vinent.

FITXA TÈCNICA

Gimnàstic: Bernabé; Albarrán, Pol Domingo (Fausto Tienza, min. 80), Juan Rodríguez, Bonilla; J. Rueda, J. Márquez, Pol Ballesteros (Ferran Giner, min. 76), Carbia; Amang (Pedro Martín, min. 63), Gerard Oliva

Valencia Mestalla: Cristian Rivero; Pol Valentín, Guillem Molina, David Castro, Adrián Guerrero; Vicente Esquerdo, José Pascual ‘Pascu’, Yunus Musah, Sebas Moyano (Carles González, min. 68); Neftali Manzambi (Montero, min. 62), Jordi Sánchez (Escobar, min. 76)

Àrbitre: Roberto Carralero Calvo Amonestats: pels locals, Fran Carbia (min. 70), pels visitants, Pol Valentín (min. 30), Sánchez (min. 58) i Miusah (min. 64)

Resultat: 2-1  Gols: 0-1, Musah (min. 40); 1-1, David Castro en p.p. (min. 48); 2-1, Jesús Rueda (min. 92)

Incidències: Partit corresponent a la jornada 27 del Campionat de la Segona Divisió B disputat al Nou Estadi de Tarragona davant de 3.508 espectadors. Abans de l’inici del partit s’ha guardat un minut de silenci.

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments