Bufetada de realitat

Tot anava bé. El Nàstic havia aconseguit encadenar set partits sense perdre, el que semblava gairebé impossible a principi de temporada, sobretot tenint en compte la fragilitat defensiva de l’equip. Tot eren flors i violes a can Nàstic, inclús els més optimistes ja s’atrevien a parlar del play-off d’ascens, fins que al minut 90 Lapeña se’n va encarregar d’ensorrar-ho tot, retornar el Nàstic a la trista realitat i materialitzar la primera derrota grana d’aquest 2020 (sense comptar la derrota contra el Zaragoza a la Copa del Rei).

El Nàstic, tot i el bon moment que passava abans de la derrota contra el Castellón, es troba encara en una situació delicada. L’amenaça del descens a Tercera, el que seria una catàstrofe enorme, segueix ben viva. El bon moment va portar a tothom a oblidar-se d’aquesta amenaça, però ni molt menys està superada la possibilitat d’acabar descendint. Ara mateix trobem a la promoció de descens solament tres punts per sota del Nàstic, mentre que el play-off d’ascens que ha sonat les últimes setmanes a disset.

És evident que el Nàstic ha patit una gran millora els últims mesos i que, si manté el nivell, no hauríem de preocupar-nos per la permanència de l’equip a la Segona Divisió B. Els de Seligrat competeixen de tu a tu a qualsevol rival (sense importar la seva posició en la classificació), ha aconseguit per fi gaudir d’una solidesa defensiva inaudita la primera meitat de la temporada, Bernabé Barragán ha recuperat un bon nivell (tot i que encara no el seu millor) després d’un inici de campionat difícil i el mercat d’hivern ha fet que la plantilla fes un salt de qualitat reforçant algunes posicions molt necessàries. Però també cal recordar que a l’equip encara li costa molt sumar de tres en tres: dels set partits invictes només ha sumat dues victòries.

L’equip segueix amb molts problemes i arrossega el pes de la mala planificació esportiva que es va fer l’estiu passat. La plantilla grana va curta d’efectius, sobretot en algunes posicions concretes, i la plaga de lesions està deixant a Seligrat amb molt poques alternatives. A Castàlia les baixes van fer que a la convocatòria del tècnic només hi entressin dotze jugadors de la primera plantilla, havent de confiar en els joves de La Pobla per a canviar l’escenari de la segona part.

Finalment necessito parlar del gol de Javi Márquez: quin jugador i quina llàstima els seus problemes físics! Es nota que és un jugador superior als altres, d’una altra categoria i que, si està bé, Segona B se li queda molt curta. A Castàlia, sense estar al cent per cent, va completar un bon partit, controlant el ritme del joc grana (sobretot a la primera part) i el va rematar amb un dels millors gols d’un jugador del Nàstic que jo recordo juntament amb el gol de Jordi Calavera al Bilbao Athletic, les xilenes de N’Gal al Salamanca, Barreiro al Rayo Vallecano i algun altre.

Comentaris

avatar

Més notícies

Roger Brugué es posa a la pell d’un ‘speaker’ i presenta una original alineació

El confinament obligatori pel coronavirus al que està sent sotmès tota la població de l'estat espanyol està mostrant la versió més creativa de moltes...

La competició domèstica, suspesa i sense data de reanudació prevista

Aquest dilluns al matí la Lliga de Futbol Professional i la Federació Espanyola de Futbol han emès un comunicat conjunt en el que s'explica...

Pol Ballesteros serà el representant grana al torneig de FIFA 20 de la Segona B

Des del passat diumenge l'estat espanyol viu sota confinament obligatori a causa de la gran propagació del coronavirus, que ja va obligar a suspendre...

VÍDEO | Primer pas per al retorn a 2ª Divisió A 22 anys després (Nàstic 3-1 Cádiz)

La temporada 2000/2001, el Nàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la categoria de plata després de quedar en segon lloc a la classificació. En...

El primer equip suspèn els entrenaments fins a nou avís pel coronavirus

La mesura que molts clubs arreu de l'estat espanyol i d'Europa han pres arran de la propagació del coronavirus també ha obligat al Nàstic...
P