Punyalada en el descompte

Acaba la primera part a Castàlia i el sabor de boca que se’m queda és bastant bo. Veig el Nàstic com un equip entregat, que vol guanyar, que juga de tu a tu sense amagar-se i que intenta crear més joc que fins ara (l’entrada de Márquez en tingué molta part de culpa).

Em ve a la ment Seligrat i penso si serà de la mateixa opinió, no crec que li agradés una primera meitat amb tantes anades i vingudes, soc més dels que creu que hagués preferit un partit més lent i a priori més fàcil de controlar. Personalment, aquest Nàstic dels primers 45 minuts és el que m’agrada veure, un equip que no s’arronsa i que té sempre possibilitats de guanyar jugui contra qui jugui.

La segona meitat fou de més estil Seligrat; masses sorpreses a la primera amb el gol en pròpia porta i l’obra d’art de Márquez. Defensem bé porteria, i si en podem aprofitar alguna en atac, doncs som-hi. Un punt és un punt i més tenint en compte el rival i la situació a la taula classificatòria. Jo també vaig comprar aquest plantejament. De fet, al arribar el minut 70 pensava que l’empat no se’ns escaparia.

Ja a punt de continuar amb la ratxa d’imbatibilitat del 2020, noto però aquella punyalada intensa. La pilota ja és dins la xarxa defensada per Bernabé (molt encertat durant el partit). Comença a brollar la pena i la ràbia. Han tret un gol del no res. Un córner que semblava una petita navalla suïssa multiús acaba convertint-se en un ganivet de carnisser clavat a l’orgull. Tot el treball per terra, com els ànims. Marxem finalment de Castelló sense premi. Tocarà aixecar-se.

Vam fer un partit valent, mereixíem més, però el futbol només entén de gols. M’agradaria que la línia a seguir, sobretot a casa, fos el Nàstic de la primera meitat de Castàlia. Veurem.

Tingueu tots clar que patirem i molt, no veig el Nàstic salvat fins que no quedin, anant tot bé, dos o tres partits per acabar, sumem molt poc a poc. Per aconseguir aquest objectiu (de mínims, tot sigui dit) jugadors i afició hem de donar la cara i tenir tranquil·litat en els moments difícils, estem posant les bases del que serà, n’estic segur, un Nàstic guanyador, però ara toca salvar els mobles com sigui, pel civil o pel criminal. Diumenge tots al Nou Estadi, ho hi falteu, l’equip us necessita. Us ho diu un boig pel Nàstic.

Comentaris

avatar

Més notícies

Roger Brugué es posa a la pell d’un ‘speaker’ i presenta una original alineació

El confinament obligatori pel coronavirus al que està sent sotmès tota la població de l'estat espanyol està mostrant la versió més creativa de moltes...

La competició domèstica, suspesa i sense data de reanudació prevista

Aquest dilluns al matí la Lliga de Futbol Professional i la Federació Espanyola de Futbol han emès un comunicat conjunt en el que s'explica...

Pol Ballesteros serà el representant grana al torneig de FIFA 20 de la Segona B

Des del passat diumenge l'estat espanyol viu sota confinament obligatori a causa de la gran propagació del coronavirus, que ja va obligar a suspendre...

VÍDEO | Primer pas per al retorn a 2ª Divisió A 22 anys després (Nàstic 3-1 Cádiz)

La temporada 2000/2001, el Nàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la categoria de plata després de quedar en segon lloc a la classificació. En...

El primer equip suspèn els entrenaments fins a nou avís pel coronavirus

La mesura que molts clubs arreu de l'estat espanyol i d'Europa han pres arran de la propagació del coronavirus també ha obligat al Nàstic...
P