El Nàstic troba el camí

Quant de temps feia que no veiem quatre gols al Nou Estadi? Concretament des del 19 de maig de 2018, en aquella inversemblant victòria per 5-3 contra la Cultrural Lleonesa. Aquest cap de setmana el Nàstic va tornar a golejar, i quin goig! L’equip necessitava un triomf amb gols per a fer creure a l’afició que s’està realitzant un canvi a l’equip. Per fi el Nàstic es va dignar a mostrar la seva millor cara i veure’s molt superior a un rival de la zona baixa de la taula, com hauria d’haver estat des de principi de temporada.

Sigui com sigui però, ja són cinc les jornades que acumula el Nàstic sense perdre i sembla que Seligrat, ja ha donat amb la tecla perquè l’equip funcioni. De moment, en aquest 2020 tot rutlla sota la premissa del que popularment es coneix com la mitjana anglesa; que consisteix a guanyar tots els partits que disputes a casa i empatar tots aquells enfrontaments a domicili. Una fórmula que de moment el Nàstic està complint de forma rigorosa. El Nàstic per fi comença a vèncer, però sobretot comença a convèncer a un Nou estadi que veu cada cop amb més il·lusió al seu equip.

Avui dia els números són els que són. El Nàstic és catorzè amb vint-i-sis punts, quatre per sobre la promoció de descens i precisament, a catorze punts del play-off d’ascens. És aviat, no hauríem de ser tan agosarats i potser és inclús malaltís, però veient el mirall del Deportivo de la Coruña i sent conscients de la millora de l’equip, podríem arribar a plantejar-nos, si se segueix amb una dinàmica positiva, i inclús es millora la ratxa de resultats, acabar la temporada amb alguna opció de colar-se entre les quatre primeres posicions per optar a l’ascens a Segona Divisió.

És un cas hipotètic, molt optimista i inclús il·lús, però sigui com sigui, després d’una victòria com la de diumenge passat un es creix. Més encara veient que per fi, els fitxatges comencen a sortir bé. Fran Carbià va ser l’autèntic MVP del partit; Fran Miranda es troba adaptadíssim i ja gairebé, amb només tres partits jugats, és indispensable per a l’equip; i finalment Gerard Oliva que, tot i arribar a principis de temporada, el seu estat físic no li ha permès estar en bones condicions fins ara, ha demostrat en cinc titularitats, tot el que pot aportar a l’equip, fent que gairebé el puguem considerar un altre fitxatge d’hivern.

Inclús s’escolta des de la grada del Nou Estadi qui diu que aquest hivern a can Nàstic hem canviat a Vinicius per Haland. És una comparació curiosa perquè, si bé Habran es podria comparar al jove extrem brasiler del Real Madrid en la seva falta de definició, Fran Carbià no s’allunya molt dels impressionants registres golejadors de l’ariet noruec en els seus primers partits al seu nou club. Esperem que el tarragoní pugui continuar la seva ratxa golejadora i així seguir l’estela del prometedor davanter del Borussia Dormund mentre que Habran segueix creixent com a futbolista i sobretot polint la seva definició i joc associatiu a Melilla, de cara al fet que pugui esdevenir un actiu útil a Tarragona un cop acabi la seva cessió al Melilla.

La pitjor notícia del cap de setmana fou la lesió de Brugui. El de l’Empordà estava sent, fins al moment, el millor jugador del club aquesta temporada, però una mala caiguda el va fer caure lesionat. El Nou Estadi es va quedar glaçat i es va fer el silenci, els gestos de dolor del jugador i la violència de l’acció, molt semblant a la que va fer que caigués lesionat de gravetat el jugador d’Osasuna Chimy Ávila, feia témer el pitjor. Finalment però els metges han donat una notícia gairebé millor que els tres punts al Nàstic: Brugui només pateix un esquinç als lligaments del genoll i “solament” serà baixa durant un mes, el que esborra la possibilitat d’una afectació més gran als lligaments creuats i que significaria un temps de recuperació molt més alt.

Finalment m’agradaria comentar que per fi podem veure present allò de l’ADNàstic, que tant ens van nomenar a principi de temporada. Els quatre gols anotats pel Nàstic els van produir jugadors nascuts dins de la província de Tarragona (Carbià a Tarragona ciutat i Oliva a Riudecanyes). A més, Seligrat va fer debutar un altre jove de la Pobla: Bernat Guiu, que s’uneix als Domingo, Sanz, Montero, etc. Guiu va sortir a cinc minuts de la conclusió del partit substituint a un altre futbolista que ha passat per les categories inferiors del club, Pol Ballesteros. I com Ballesteros i Guiu, fins a cinc jugadors més formats al planter grana van formar part de la convocatòria de Seligrat.

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments