De mica en mica s’omple la pica: cinc partits sense perdre

A la prèvia del partit, del que tothom estava a l’espera era saber què passaria amb Pol Domingo; seria titular o no? Escoltades les declaracions del míster (sense encara haver fitxat a Rueda), on deia que en el moment que Márquez tornés a l’onze Goldar tornaria a la posició de central, ja ens feia preveure que Seligrat treuria al de la Pobla de Montornès de l’onze titular de manera injusta, creiem gairebé tota la parròquia grana. Però coneixent-lo estava cantat i no ens va agafar de nou.

L’altre motiu de comentari venia donat per l’autèntica gimcana que molts aficionats havien de fer per arribar al Nou Estadi amb motiu de la marató de Tarragona. Crec que va ser una pífia monumental del club, ja que de la marató se saben les dates de realització abans de que es fixin el horaris de les diferents jornades de lliga, així que ho podien haver arreglat amb un canvi d’horari tranquil·lament i aquí no hagués passat res. De fet molts aficionats es van quedar sense veure el primer gol del Nàstic per haver arribat tard.

Del partit què dir: ni els avis “cebolletas granes” recordàvem un golejada així; enganyosa -tot sigui dit- ja que l’Ebro va tenir al Nàstic contra les cordes durant els primers vint minuts de la segona part, i sort vam tenir de que no ens marquessin. De fet, quan pitjor jugàvem va arribar el tercer gol nostre i ja amb l’equip aragonès trencat va arribar el quart.

El que ja és d’acudit i digne d’estudi (com el tema Amang) és que els darrers quatre gols que ha rebut el Nàstic hagin estat gols en pròpia porta. M’agradaria saber si hi ha algun altre equip al que li hagi passat un fet similar; no tenim perdó de Déu, òndia!
Vés si Bernabé haurà d’estar ara més pendent dels rebuigs de la seva pròpia defensa que dels davanters rivals, casum l’olla!

Destacar l’ADN tarragoní dels quatre gols. Bon debut de Fran Carbià amb doblet i el que demanàvem tots a Oliva: gols (la resta ja ho estava fent bé el de Riudecanyes), lluita, bones passades, pressió…però li faltava la cirereta del pastís (el gol) i per fi va arribar, i a més, per partida doble.

L’ensurt del partit va ser la lesió de Brugui. Per la manera que va marxar del camp ens va deixar a tots molt preocupats. El jugador que està sent el millor de la present temporada donava la sensació que podia tenir una lesió greu, però pel que sembla en quatre setmanes (sinó hi ha res estrany) ja estarà novament en dansa: bona notícia.

Punt especial per a Fran Miranda (Fran McManaman l’han batejat per Preferent, ja sabeu que per aquesta zona s’estila molt posar renoms als jugadors), que novament va donar un recital de caràcter i empenta a l’equip, especialment quan el Nàstic ho estava passant malament en el primers 20 minuts de la segona part. Segueixo sense entendre com l’Hércules l’ha deixat marxar.

Finalment el tema mercat d’hivern s’ha tancat, però de neteja n’hem fet menys de la que ens pensàvem. Han marxat Joel Lasso (aquest ja fa una mica més de temps), Petcoff, Habran, Perone i com a sorpresa de darrera hora Pol Valentín.
Però aquí segueix enquistat el tema Viti, que vés a saber com i quan acabarà; Lolo Plá, que no vol marxar i segons diuen les ofertes (si és que han hagut) no han estat suficientment interessants; i d’altres com Pereira o fins i tot Ferran Giner que segueixen al primer equip.

Veurem els nous com van acoplant-se. Carbià i Miranda han entrat amb bon peu, Rueda (si treiem el gol en pròpia) va fer un partit força acceptable i esperarem veure a Fausto Tienza, que ve del Panathinaikos grec i del que es tenen molt bones referències. Llàstima la lesió de Ribelles, però de moment sembla que tots fan bona pinta.

Diumenge toca Cornellà, tot-hi que em consta que molta gent aprofitarà per anar ja al matí al camp del costat a veure un interessant EspanyolMallorca o almenys apropar-se a saludar als ex granes que allà hi juguen, especialment al millor entrenador de la darrera historia del Nàstic: en Vicente Moreno. I després a la tarda amb el Cornellà-Nàstic. Recordar que el club ha preparat autocars pel desplaçament i esperem que molta gent s’animi i s’aconsegueixi veure una grada amb un color força grana.

Partit trampa, camp petit, gent que anima molt. Ells porten una important tongada de partits sense perdre, així que caldrà apretar els matxos. Un Cornellà que, com l’Ebro, compta amb ex granes a les seves files: Javi Jiménez, Eloy Gila i Cristian Lobato.

El partit fa tuf a 0-0 però són d’aquells partits on pot passar de tot, així que caldrà anar amb molt de compte que a la que ens encantem ens poden fotre la del pop. Però ep! Portem cinc partits sense perdre, bona senyal! Ara caldrà seguir així les següents jornades, però això ja fa un altra pinta, oi?

Vinga família, fins el proper dimecres. Una abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!

Jaume, nastiquer de comarques.

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments