Ni tabac ni alcohol; baixem d’Andorra amb un punt i el marcador a zero

Podríem dir que aquest Nàstic va progressant. Poc a poc però millorant, que veient el que portem de temporada i tenint en la retina les anteriors no és poc.

On més ho hem notat ha sigut a la part defensiva. L’arribada de Fran Miranda ha dotat a l’equip d’un caràcter que fins ara no havíem vist.

La bona feina del jugador de la pedrera Pol Domingo (formant parella al centre de la defensa amb Juan Rodríguez) i que Bernabé sembla haver espavilat (ja tocava, òndia!) ha tingut com a premi les dues “rosquilles” que portem seguides, cal recordar, davant d’equips potents en la zona d’atac com Barça B i Andorra, fet que encara li dona més mèrit.

Jugada mestra (potser de les poques a destacar de l’època Parés) l’intercanvi de Perone per Fran Miranda. Mirant a la llunyania em recorda a l’Arsenal quan li venia jugadors a preu d’or al Barça i aquí posteriorment feien perla per tot arreu.

El partit de diumenge al Principat, siguem sincers, va ser una castanya, especialment la primera part. Destacar que l’equip va estar força bé defensivament parlant, un mig del camp tipus (zero creatiu i més destructor) que va fer la seva feina en el tall i la pressió de manera molt correcta, però una davantera nul·la de cara a barraca que ens va penalitzar molt.

Preocupant l’estat de forma de Pedro Martín, que està en una d’aquelles etapes que tot davanter sol passar durant una temporada, però que en el seu cas ja s’està allargant massa i els seus gols ens fan més falta que el menjar.

Com a punt estrany, va ser dels partits més fluixots de Brugui aquesta temporada, cosa que algun dia havia de passar, ja que si a algú s’ha de felicitar per la temporada que porta és a ell.

Pol Ballesteros, ho repeteixo per activa i per passiva, crec que aporta més quan surt de refresc. Oliva lluita, baixades de pilota, passades…però també poc efectiu de cara a porta. Per dir alguna cosa positiva dels atacants sense que serveixi de precedent, la sortida d’Habran (anàrquic com sempre) però va aportar lluita, caràcter i pressió al davant que en aquells moment era el que necessitava l’equip. També agrair a Gabri, l’entrenador de l’Andorra, el fet de no treure d’inici a Moussa Sidibé, per a mi, el millor jugador de l’equip del Principat amb diferència i que ens va fer anar de corcoll els pocs minuts que va estar al camp.

Tema fitxages: seguim com la setmana passada. Cap novetat, sonen noms. Però aquí, si no marxa algú, les fitxes estan totes ocupades i poca cosa es pot fer.

Tema Viti i Petcoff: segueix enquistat i cal solucionar-ho el més aviat possible, però ningú parla fa dies de Lolo Plá, Giner (fluixet l’altre dia a Andorra), Habran (que semblava out i va tenir minuts) o el desaparegut Amang, cas digne de ser investigat pels de Cuarto Milenio. Veurem si no salta algun d’aquests abans que els dos jugadors apartats de l’equip.

En fi. Sembla que estem en el millor moment de la temporada (ens conformem amb poc, tot sigui dit), però caldrà sumar els tres punts davant l’Ebro, equip que a nivell personal al partit d’anada em va semblar dels rivals més fluixos de la categoria, però que treient les primeres jornades de lliga (moment de la visita del Nàstic) no l’hem vist pas per la zona de descens, ocupada gairebé sempre per l’Orihuela, Prat, Badalona, Hércules i Nàstic, tot-hi que ja hi ha algú que comença a perdre pistonada i s’acosta a la zona de manera perillosa com Valencia Mestalla, Ejea i La Nucía.

En aquest moment estan a cinc punts del Nàstic, a l’onzena posició. Un Ebro que té com a capità a l’ex davanter del Nàstic Jesús Rubio i a Stéphane Emana, també ex grana, com a curiositat.

Del partit que vam jugar a l’estadi Pedro Sancho em van agradar el migcampista Liam Ayad, físicament potent i molt ben posicionat al camp, i el lateral Palomares, tot
caràcter, un defensa paparra, d’aquells que no et deixa tranquil en tot el partit.

Diumenge tocarà esmorzar tot fent la prèvia al Nou Estadi i esperant rascar els tres puntets, fent bo així l’empat a Andorra.

Acabem el mes i el mercat d’hivern segueix encallat; veurem per on van els coets, però pinta que això va per llarg. Espero equivocar-me.

Vinga família, fins el proper dimecres. Una abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!

Jaume, nastiquer de comarques

Comentaris

avatar

Més notícies

L’Ajuntament de Tarragona aprova el pla urbà que modificarà l’entorn del Nou Estadi

La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Tarragona va aprovar aquest passat dijous el Pla de Millora Urbana 34, que canviarà per complet...

VÍDEO | Reviu el darrer precedent dels granes al Nou Castàlia contra el Castellón

Deu anys després el Nàstic torna aquest proper diumenge (17h) al Nou Castàlia, on un Castellón que ocupa la tercera posició a la lliga...

Jonathan Pereira: “Volem i podem fer un partit bo per demostrar que estem en millora”

Jonathan Pereira va atendre aquest passat dijous als mitjans locals a la zona mixta del Nou Estadi després de l'entrenament del primer equip. El davanter...

Daisuke Suzuki fa història al Japó de la mà del VAR

L'excentral del Gimnàstic de Tarragona Daisuke Suzuki ha entrat aquest divendres al migdia al llibre d'història de la JLeague 1 (Primera divisió de futbol...

Óscar Sanz apunta al mig del camp en el cas que Javi Márquez no arribés a temps

Toni Seligrat haurà de refer aquest proper diumenge en la visita al Nou Castàlia l'onze inicial del Nàstic. El tècnic valencià haurà de fer malabars...
P