Viti i Petcoff: professionalitat nul·la

Quan escoltes la roda de premsa de Seligrat després del partit de diumenge esmentant el tema Viti i llegeixes posteriorment que tant ell com Petcoff van ser convidats a abandonar el Nou Estadi per falta de disciplina, et comences a posar de mal humor, ja que no entens de cap de les maneres que els egos i la prepotència estiguin per sobre de la seva feina, i el més important per mi, per sobre del Nàstic. Exerceixen un professionalisme a la carta, gaudint de tots els drets i no complint les seves obligacions.

El tema Viti ve de llarg, a la pretemporada. El Nàstic rep una oferta minsa per deixar de comptar amb els seus serveis, de l’Espanyol B segons s’ha dit, i l’acaba descartant. El jugador, amb ganes de marxar sí o sí, s’enroca des de llavors en una posició bel·licista intentant minar la paciència del Nàstic, sense adonar-se però, que així també frena la seva progressió i degrada molt la seva imatge i professionalitat en el món futbolístic i, sobretot, envers l’afició grana.

Discussió de to elevat amb el president, disparitat encesa d’opinions durant els entrenaments amb el cos tècnic, indisciplines constants, retards i, fins i tot, incompareixences estranyes en convocatòries; són algunes de les fites aconseguides per Viti durant aquesta temporada, per no parlar de l’assenyalament públic per part de dos entrenadors diferents, és a dir, un currículum més propi d’un nen de primària que d’un professional del futbol.

M’agradaria escoltar la seva versió dels fets, però per molt que intento posar-me en el seu lloc, la forma d’actuar és totalment inacceptable. Puc entendre que s’enfadés en un primer moment per la decepció de no poder marxar del Nàstic com volia, però un cop frustrada la seva sortida s’hauria d’haver posat a treballar intensament, no solament per complir el seu contracte, que li exigeix certes obligacions, sinó també per no frenar la seva progressió que en un futur hagués pogut fer possible que es presentés alguna oferta irrenunciable per part del Nàstic.

Puc entendre, fins i tot, que sota una promesa per part del conjunt grana de facilitar-li la sortida si hi hagués una oferta interessant (no sé si ha existit mai aquesta promesa), es sentís traït en no complir-la, però ha d’entendre que algunes ofertes que són interessants pel jugador no ho són pel club, ja que la quantitat que s’ofereix està molt per sota del valor de mercat del jugador. Els contractes s’han de complir tant en els aspectes més beneficiosos com en els que en són menys, ens agradi o no.

Bernabé es trobà també en una situació similar a la de Viti després d’una oferta ridícula del Málaga al Nàstic, però un cop assimilat el possible emprenyament i decepció inicials per no poder marxar, s’ha comportat de manera professional, totalment diferent a la d’un Viti, més pendent de boicotejar el club, que de fer bé la feina per la qual li paguen.

Per l’altra banda Petcoff és un personatge peculiar, que arribà aquí amb un cartell de bon migcampista, cartell, que sabent com actua, permeteu-me que us digui que crec que no només s’ha treballat al camp, sinó que també ha maquillat a través de les xarxes socials i el boca orella, intentant crear ell mateix una corrent d’opinió que amagués i mitigués les crítiques a la seva persona i lloés la seva figura a costa de menysprear, si és necessari, els seus companys d’equip i el cos tècnic.

El rentat d’imatge es produeix quan detecta una crítica o lloança a la seva persona a través de les xarxes socials: és en aquell moment quan fa arribar el seu missatge d’alguna manera a l’emissor. Si l’has lloat (difícil després del poc que ha aportat a l’equip) et dirà que tens raó i que encara lluiria més si estigués acompanyat d’algun altre jugador millor que el company de posició de torn, si el míster del moment no canviés tant de sistema, que pot donar més però està mal aprofitat, que encarà té més potencial…Si per contra li arriba una crítica, la justificació serà la mateixa. Aquest modus operandi s’ha repetit vàries vegades amb varis nastiquers, i ja des de la pretemporada la seva prioritat és no sortir esquitxat i no quedar tacat; si perjudica els companys o l’equip és secundari. És d’aquell tipus de jugador que si les coses van rodades i té protagonisme pot ser molt útil, però a la que les coses es torcen i no llueix, millor tenir-lo ben lluny, almenys aquesta és la meva opinió.

Respecte a la negativa d’anar convocat contra el Barça B, diu molt de la seva poca professionalitat. Suposo que aquesta actitud és una crítica encoberta a la voluntat que tenia el Nàstic d’enviar-lo a l’Hércules, de no convocar-lo ens els últims partits i una manera de forçar una destitució o una venda-cessió a un club del seu agradat, aquestes dues últimes opcions les millors per ell: la primera econòmicament i la segona esportivament. És lliure d’intentar prendre les decisions que cregui millor pel seu futur, però mai a costa de no complir les seves obligacions i de fer la guitza a una afició que només ha fet que estar amb l’equip. No mereixem jugadors així.

El club serà qui prengui les decisions corresponents sobre els dos jugadors tenint en compte els interessos del Nàstic. De moment pel que es diu entrenen a banda. El que tinc clar és que si fos per mi no tornarien a vestir mai més la samarreta grana, ja l’han embrutat prou. Us ho diu un boig pel Nàstic.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Wilfred serà baixa dues o tres setmanes per una lesió a l’adductor
Ni amb Trilles ni amb el joc de Seligrat
La pólvora segueix mullada: només 1 punt de 6 possibles
guest
1 Comentari
+ antics
+ nous + votats
Inline Feedbacks
View all comments
Xavi
Xavi
9 months ago

Sí estic d’acord però no s’ha estat inteligent amb Petcoff. Oferir-lo al Hércules i buscar sortides de forma tan pública, ha emprenyat al jugador i ha fet disminuir el valor d’un fútbolista amb cartell que podíem haver colocat bé a fin de temporada