Entre animar i cremar-ho tot

Abans d’anar al tema central de l’article faré un parell d’apunts. El primer. No m’explico, de cap de les maneres, com després d’anar guanyant 0-2 a casa d’un rival directe i en una situació tant dramàtica com la del Nàstic, pots acabar deixant escapar els tres punts. S’ha d’apuntalar el partit com sigui, pel civil o pel criminal. Si s’ha de tenir possessió de pilota es té, si s’ha de ser contundent s’hi és, si s’ha de perdre temps es perd, si s’ha de ser “tanganero” s’hi és… però no pots regalar dos punts que ara per ara són imprescindibles.
No recordeu el partit que ens plantejà l’Hércules a casa després de marcar el primer gol? No podíem fer alguna cosa semblant? S’ha de tenir ofici per Déu! Semblem nens de pati de col·legi però amb sous de ministre, no podem ser tant tous, no podem ser ingenus, no podem donar aquesta imatge tant ridícula, una mica de professionalitat i dignitat si us plau!.

El segon punt és en relació a les sortides. Pel que es comenta als mitjans, sembla ser que algunes sortides s’enquisten perquè els jugadors es resisteixen a sortir a qualsevol equip i, si els obliguen a marxar, volen cobrar tot l’estipulat per contracte. Em sembla bé, però sempre i quan aquest contracte el compleixin també al camp, van ser contractats per estar en posicions de play-off d’ascens i estan en posicions de descens. No han complert ni el mínim objectiu, salvar-se sense penúries, així que la mateixa exigència contractual l’haurien de tenir amb la seva decència i, si com han demostrat fins el moment, no són capaços de treballar bé per guanyar-se el sou dignament, haurien d’assumir també culpes i marxar posant les mínimes traves possibles.

Anem ara al tema principal de l’article, animar o cremar-ho tot, aquesta és la qüestió. Són moments molt difícils pels nastiquers, ja que almenys en el meu cas, hi ha sentiments molt forts però contraposats. D’una banda l’estima al club, veure’l en aquesta situació ens provoca tristesa i decepció a parts iguals, això fa que desitgis animar, perquè penses que qualsevol altra cosa serà contraproduent i ens ensorrarà encara més. És com fer mal a allò que forma part de nosaltres, creus que per sortir del pou el millor és donar força i suport a l’equip. Per contra, hi ha un sentiment de ràbia immens, tens ganes de cremar-ho tot i engegar-ho a pastar fang. Fa anys que ens arrosseguem, i quan creus que les coses no poden anar pitjor hi van, una temporada rere l’altra, i ja en portem quatre. El got ja està ple a punt de vessar, i fins i tot, t’afecta psicològicament en el dia a dia, et sents més trist i apàtic, no pots parar de pensar en el drama que suportem. És per això, que per descarregar tensió i rebaixar el volum del got ple de ràbia, en el partit de Copa em deixaré anar una mica, expressant el meu descontentament amb l’equip si ho crec convenient, tot i que és una eliminatòria que vull passar, crec que és el moment idoni per fer-ho, necessitem una vàlvula d’escapament per no prendre mal mentalment. Això servirà per agafar aire i encarar amb més fortalesa el que resta de temporada, on llavors sí, ja des del partit davant el Llagostera, l’únic que podem fer és animar sense parar per evitar que això s’ensorri del tot. Ho hem de tirar endavant. Us ho diu un boig pel Nàstic.

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments