Deute zero amb un equip de zero patatero

Qui ens ho anava a dir, després de la presentació de Parés a l’estiu, on vam sortir amb trempera nastiquera a full, que ara, arribat l’hivern, estaríem en llocs de descens directe a Tercera, amb dos entrenadors i cardant pena cosa fina.

Novament, i per no perdre el costum “l’aspirinu team” al rescat; un altre equip que no havia guanyat cap partit fora…ep! Tranquils, 0-2 i cap a Alacant tot cofois. Me casum l’olla! És que no n’aprenem, òndia!

Ara ja a tres punts de la salvació i a 14 del play-off. Primera volta per oblidar, un malson de categoria. L’afició no es mereix tot aquest desgavell temporada rere temporada, i aquesta, del pitjor en molts anys, sembla la cirereta del pastís…pastís amb la nata caducada, tot sigui dit.

Diumenge l’emprenyamenta dels socis i aficionats es va dirigir a la fins ara intocable junta directiva, la del deute zero, però amb un equip també de zero patatero.

Pinten bastos de punxa a Can Nàstic i sobretot veient el panorama de partits que ens venen; per llogar-hi cadires, un Tourmalet dels bons.

Ara veurem com respon la direcció tècnica en el tema fitxatges en aquest mercat d’hivern. Primer deien que no caldria reforçar-se gaire, però tal com estem de ben segur hi hauran forces entrades. Però com diuen al metro: “abans d’entrar deixin sortir” .Caldrà ventilar-se algunes de les joies que tenim: s’accepten apostes.

Del partit de diumenge davant l’Hércules comentar-ho fins i tot fa mandra, ja que repetim els mateixos errors partit rere partit. Primera arribada rival després d’un domini nastiquer (amb el punt de mira tort) i et claven el primer i au, a córrer.

Pol Ballesteros novament demostrant que li trèiem més profit sortint de refresc. No entenc com Amang, després del bon partit a la Copa, no surt de titular. Que ara mateix fa més feina Oliva en 15 minuts que Pedro Martín en tot un partit. Que malgrat la fe que hi posa Pereira no fa un gol ni a l’arc de Sant Martí i així seguiríem jugador per jugador. Aquí no es salva ni l’apuntador.

Mires la classificació i t’agafen tots els mals. Seguirem així durant la segona volta? Els fitxatges ens donaran aquest plus que ens ha faltat fins ara? Acabarem anant quatre i el cabo al camp? En fi. Molts interrogants són els que l’aficionat nastiquer es fa ara mateix. Això sí, malgrat tot, la fe no la perdem. Per molt que ens la fotin a tort i a dret, allà seguirem, però no aplaudint als jugadors perquè ens donin la seva samarreta, com fan la colla de “palmeros” de sempre, sinó aplaudint bons partits del nostre equip o com a mínim quan s’hagin deixat la pell sobre el camp. No demanem més.

Pels que deien la temporada passada que més valia baixar per fer una passa enrere i dos endavant ja veieu que, de moment, en portem tres enrere i cap endavant. Si us pensàveu que pujar era bufar i fer ampolles aquí teniu la realitat pura i dura de la Segona B. Aquí ningú et regala res. Ara mateix estem ben fotuts al pou, i veurem com ens en sortim.

En fi família, molts ànims, no defallim i esperem que aquest 2020 sigui esportivament parlant molt millor que aquest 2019 que deixem enrere.

Us desitjo unes bones festes amb salut, alegria i un Nàstic molt millor. Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!

Ep! I deixeu-me també saludar a tot l’equip de PortalGrana.cat per la possibilitat que donen a un nastiquer de comarques com jo d’escriure les seves cabòries nastiqueres. Una abraçada, cracks!

Jaume, nastiquer de comarques.

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments