Seligrat agafa el timó

Tres punts. Aquest era l’objectiu que tenia Seligrat aquest cap de setmana i el va complir. Que lleugera es fa la setmana després d’una victòria! Diumenge el Nàstic va vèncer a l’Ejea sense patir i, compte, ho va fer deixant la porteria de Bernabé imbatuda. Ja era hora! Fins ara l’equip havia rebut dotze gols en només sis partits, una autèntica bogeria per un equip que vol lluitar per a objectius ambiciosos.

Toni Seligrat va debutar a la banqueta grana deixant algunes de les seves premisses molt clares. El valencià prioritza l’ordre defensiu i la intensitat sobre el control de la pilota. Si bé a Bartolo el preocupava molt més aconseguir dominar el ritme del partit, a Seligrat no el preocupa esperar ben plantat al seu rival, protegint la porteria. I s’ha acabat sortir jugant des de la defensa arriscant-se a perdre la pilota. Ara es busca una referència que baixi la pilota i descarregui per a començar la jugada des d’uns metres més a prop de la porteria rival, que per això tenim un davanter d’1.90m com Pedro Martín. Probablement és Bernabé el jugador que agraeix més aquesta nova instrucció tàctica.

L’equació li va donar bon resultat a Seligrat. El Nàstic va aconseguir el que no aconseguia aquesta temporada des de mitjans de setembre: deixar la seva porteria imbatuda, el que t’assegura, com a mínim, un punt. Si a més, afegeixes algun gol que amb l’enorme qualitat atacant de l’equip és lògic que arribi, els resultats acaben sortint. A més no és que el Nàstic aconseguís deixar la porteria imbatuda contra un dels equips menys golejadors de la categoria; l’Ejea ha anotat setze gols en aquest campionat, només un menys que el Nàstic, que si bé encaixa molt, també té facilitat per veure porteria.

En defensa dos canvis. Albarrán va entrar al lloc de Valentín i Perone es va quedar a la banqueta reubicant a Goldar un altre cop al centre de la defensa acompanyant a Juan Rodríguez.
L’ex del Badalona va mostrar més seguretat defensiva que el de Valentín, però genera molt menys perill en atac que el lateral de l’Empordà. Goldar per la seva banda, creix al centre de la defensa, on millora inclús el rendiment de Juan Rodríguez, més sòlid amb el gallec al costat. Un altre punt satisfactori pels aficionats granes és el retorn de Viti. El migcentre barceloní ha de ser un home clau en l’esquema del Nàstic. La seva posició és vital per al joc de l’equip i no té substitut: no existeix cap jugador en plantilla capaç d’aportar quelcom similar al que aporta. Esperem que se centri en el Nàstic i s’oblidi dels factors extra-esportius perquè, si està com ha d’estar, és un jugadoràs.

Damian Petcoff és un altre que hauria de resar a la Mare de Déu de Montserrat per a la recuperació total de Viti. Amb el barceloní al costat, l’argentí millora considerablement les seves prestacions al mig del camp grana. Viti allibera part del treball defensiu a Petcoff i li permet centrar-se més en la construcció del joc. No sé què farà Seligrat quan es recuperi Javi Márquez, perquè amb el 4-4-2 actual no hi caben els tres centrecampistes i em semblaria desaprofitar un jugadoràs deixar a qualsevol dels tres a la banqueta. De tota manera, avui dia, la recuperació de Márquez em sembla pràcticament una utopia.

En banda, Brugui i Giner s’han fet amb les posicions de titulars per al moment. Brugui és un dels homes més hàbils i diferencials del Nàstic; la seva qualitat li permet superar rivals amb facilitat i generar ocasions de perill. Per la seva banda, Giner és un tipus de jugador molt diferent. El valencià és un jugador amb molts menys recursos que la majoria dels altres extrems de l’equip, però interpreta molt bé el que pot fer i el que ha de fer i treballa dur per ajudar als seus companys tant en fase ofensiva com defensiva.
Pol Ballesteros de moment sembla que parteix com el revulsiu de l’equip i cau de l’onze inicial de l’equip. El de Vilassar de Mar és un jugador més tècnic i especial però menys disciplinat que Ferran, que de moment li està guanyant la cursa per la titularitat.

En punta d’atac la parella de davanters sembla clara. Pedro Martín s’ha convertit en la referència golejadora i també atacant de l’equip, i al seu costat i després de completar bones actuacions -sobretot des dels últims partits- Jonathan Pereira s’ha fet un lloc en l’onze titular a pesar de començar la temporada com a suplent i tot i la sanció que va rebre.

De moment a tots dos davanters els està costant marcar gols i estan fallant ocasions clares de gol, el que provoca la típica ansietat golejadora que tot ariet experimenta quan no li entren les pilotes, però han demostrat ser dues puntes de llança molt útils per a un equip que, quan no troba els gols en els seus homes més avançats, sol aconseguir estrenar el marcador d’alguna altra manera.

Tot un equipàs que, a poc a poc, Toni Seligrat anirà treballant, polint i modelant per a adaptar-lo al seu estil i al seu joc, tot i que, de moment, el valencià defensa la filosofia cholista del partit a partit i de buscar tres punts cada setmana, buscar apropar-se cada cop més a les posicions de promoció i somiar en una remuntada increïble.

Comentaris

avatar

Més notícies

Pablo Marí a punt de fitxar per l’Arsenal

El central valencià Pablo Marí es troba a Londres a punt per tancar l'acord que l'uniria a l'Arsenal anglès. L' ex del Nàstic es...

Toni Seligrat: “Espero que tots puguem veure un Nàstic amb ADN, amb una manera de jugar estable”

Toni Seligrat va comparèixer aquest passat divendres al migdia davant els mitjans de comunicació per analitzar el pròxim partit dels tarragonins que disputaran aquest...

La reaparició de Javi Márquez podria fer tornar a Pol Domingo a la banqueta

El migcampista Javi Márquez tornarà a entrar, amb molta probabilitat, a la convocatòria de Toni Seligrat pel partit d'aquest proper diumenge a Andorra. El barceloní...

Andorra i Nàstic acorden aplaçar el partit de diumenge a les 16h de la tarda

El partit que s'havia de disputar aquest diumenge a les 12h del migdia al camp de Prada de Moles entre l'Andorra i el Nàstic...

Com afectarà jugar a més de 1.200 metres d’altitud?

El Nàstic visitarà aquest diumenge el camp situat a més altitud de tot el grup 3 de la Segona Divisió B. El de Prada de...