Ni un minut d’alegria a casa del nastiquer

A la primera jugada de perill (i per a més inri a les acaballes del primer temps)…apa! Ens carden el 0-1, per no trencar el costum. A la segona sortim, empatem, remuntem i a la següent jugada els perico babies ens fan un gol de falta que treu les teranyines de quan jugava Amigó de porter. Ni un minut per gaudir, òndia! Sembla que hem trepitjat merda!

Del partit, què dir…Habran segueix amb el punt de mira més tort que una escopeta de fira, Amang està molt verd (necessita encara minuts), al darrere seguim sent unes mares i falta algú que es posi l’equip a sobre quan venen mal dades; quan ens fan el segon gol tot són caps cots. Que veig discussions entre jugadors al camp i que cal anar per feina, menys protestar i més mala llet, que el mig del camp…Ah! Tenim mig del camp?

Senyors! Estem ara mateix, si acabés la lliga, a Tercera Divisió, poca broma. I per cert, que algú m’expliqui què feia Viti a la banqueta quan el mig del camp anava més perdut que un pop en un garatge. Si el convoques, fes-lo jugar. I sinó a la grada i que jugui Sergio Montero, Óscar Sanz, Carreón o qui convingui. Certament, no entenc res.
Al Prat a la Copa Catalunya el fa jugar a la primera part, i quan estava sent el millor el canvia, segons diu, perquè cal que juguin tots. Me casum l’olla! Que el que havíem de fer era passar eliminatòria i després fes les tonteries que et rotin, Bartolo! Què passa? Ara fem com si fossin benjamins: apa, que juguin tots! Mare de Déu! Se’ns pixen a sobre i diuen que plou.

La junta, segons surt a la premsa (sense unanimitat), segueix donant suport a Bartolo.
Veurem què passa si palmem a l’estadi municipal de Badalona. Recordem: equip company del Nàstic en el pilot dels cuers.

Diuen que sona Curro Torres. No sé pas si el remei serà pitjor que la malaltia. En fi; als aficionats granes ha arribat un moment en el que res ja ens sembla estrany.

Del partit de dimecres de Copa Catalunya millor no parlar-ne que encara m’agafarà quelcom. Novament partit per arriar a més d’un amb llacet al mercat d’hivern.

Si davant l’Espanyol B i La Nucía Sergio Montero està demostrant que té qualitats per seguir al primer equip, al Prat vam veure com Cheickh és un porter de futur i Bernabé cal que no s’encanti.
Si no fos per la mala gestió que va tenir Bartolo el dia que el va fer debutar davant el Zaragoza ja en parlaríem…

Els que vam anar seguint al Nàstic durant la pre-temporada vam veure com al camp del Villarreal B i al de l’Espanyol B va ser el millor de l’equip. Això sí, estil porter africà amb tot el que això representa: parades més pròpies d’un porter d’handbol, reflexes brutals i alguna jugada amb el peu, d’aquelles que t’agafa un infart i ell tant tranquil.
Però ja us dic. Aficionats del Prat ens van preguntar si era cedit. I no es creien que l’any passat fos el porter del juvenil. Caldrà tenir paciència i anar polint aquest jove diamant en brut que tenim.

Diumenge davant el Badalona veig un partit d’aquells d’extrems: o serà una castanya o un partit d’infart. I repeteixo: com no guanyem…ai mare, que saltarà la llebre!

Esperem que forces nastiquers patidors de mena acompanyin l’equip. Com vaig llegir en un tuit que em va semblar molt encertat del nastiquer Juanma Rodríguez: “El deute econòmic serà zero, però el deute amb l’afició no para de créixer”. Davant d’això només cal dir amén!

Apa família, fins el proper dimecres, esperem que amb els 3 punts al sarronet.

Una abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!

Jaume, nastiquer de comarques.

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
View all comments